En espera que s'identifiqui el cadàver aparegut ahir a Eivissa i que podria ser d'un dels desapareguts durant la borrasca Glòria, les administracions avaluen els milionaris danys causats per aquest temporal que per ara ha costat 13 vides i que a Catalunya ha deixat xifres històriques. Als tretze morts, cal sumar-hi els 4 desapareguts pel temporal (tres a Balears i un a Catalunya). Però si finalment es confirma que el cadàver trobat ahir a Eivissa és el d'un dels desapareguts durant el temporal, Glòria es convertirà en la borrasca amb més morts d'aquest segle: catorze.

Abans d'aquest temporal, els dos episodis més letals causats per pluja, vent, neu i onatge, amb tretze víctimes cadascun, van tenir lloc l'octubre del 2018, a la comarca de Llevant de Mallorca, i al setembre del 2012, quan una gota freda va travessar Múrcia, Andalusia i València.

L'episodi més greu de segle XX va ser a l'octubre del 1973, quan unes pluges torrencials van inundar diferents rambles i van causar un centenar de morts a Puerto Lumbreras i Llorca (Múrcia).

Mentre s'espera que s'actualitzi el balanç de morts, Glòria ha deixat quantiosos danys materials, especialment a l'àrea mediterrània: Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Andalusia, zones turístiques que haurien d'estar recuperades per a la campa-nya de Setmana Santa, que començarà d'aquí a poques setmanes.

Per avaluar els danys i calcular les indemnitzacions, el Govern ha posat en marxa una comissió interministerial, presidida per Pedro Sánchez, que intentarà agilitzar la concessió d'ajudes als afectats en el Consell de Ministres de dimarts que ve. En les últimes hores, el president de l'Executiu i diversos membres del seu gabinet, com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, o el de Ciència i Innovació, Pedro Duque, han visitat algunes de les zones més afectades pel temporal i han promès una resposta «ràpida i eficient» del Govern.

I mentre es quantifiquen els danys materials, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha certificat ja que el temporal Glòria ha deixat xifres de rècord a Catalunya: no havia plogut tant des del 1932. Segons el balanç de l'SMC, el temporal -un dels més forts des que hi ha registres- «ha estat extraordinari», amb vents de més de 100 km/h, pluges de fins a 500 litres per metre quadrat i onades de set metres al litoral mediterrani i de 7,6 metres al delta de l'Ebre, un «registre inèdit». De fet, les boies oceàniques situades dins de la Mediterrània, davant de València i les Balears, van mesurar onades màximes de fins a 14 metres.

Per trobar registres semblants de precipitació cal remuntar-se a la primera meitat de segle XX, al desembre del 1932, quan es van superar els 400 litres a l'àrea de Montseny i a l'Alt Empordà, la Garrotxa, Pla de l'Estany i el Ripollès.