El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha negat que tingués funcions de comandament i ha dit que, si n'hagués tingut, la seva primera decisió que hauria pres hauria estat "apartar" el major Trapero, a qui ha acusat de "posar pals a les rodes" a l'hora d'impedir el referèndum. Durant la seva declaració com a testimoni a l'Audiència Nacional i a preguntes del fiscal, Pérez de los Cobos ha assegurat que Trapero no va col·laborar ni tampoc va "demanar ajuda".
El fiscal ha preguntat al coronel que creia que podien haver fet els Mossos per impedir el referèndum i Pérez de los Cobos li ha respost que, per una banda, hi va faltar "voluntat". En aquest sentit, ha dit que si el major Trapero hagués "posat Puigdemont en la tessitura" que si tirava endavant "es trobaria amb els Mossos de cara", segurament l'expresident no ho hauria fet.
També ha dit que hi va faltar "actitud oberta" i de "col·laboració" amb els diferents cossos de seguretat enlloc de "posar bastons a les rodes". "Estava clar que el senyor Trapero estava al lloc oposat al que li corresponia", ha dit.
Pel que fa al dispositiu dels binomis, que ha negat de nou que fos pactat i que ell hi tingués cap intervenció, ha dit que va ser "un despropòsit" més encaminat "a permetre el referèndum que a impedir-lo". En aquest sentit, ha dit que la "disgregació" de 4.700 efectius en 2.300 punts de votació només va servir per "hipotecar" agents "per res". "Hauria estat més eficient fer com les forces de seguretat de l'estat, no tenir els efectius plantats a la porta d'un local sense cap funció. Si els efectius s'haguessin concentrat, l'efectivitat hauria estat major", ha remarcat.
Les intervencions de Guàrdia Civil i CNP
De los Cobos ha explicat que l'1-O estava previst que la primera intervenció la fessin els Mossos i que la Guàrdia Civil i Policia Nacional actuarien si aquests necessitaven suport. El coordinador de l'1-O, però, ha dit que es van veure abocats a fer-ho en "substitució" d'ells després de constatar que les seves intervencions eren "insuficients, inadequades i ineficaces". Pérez de los Cobos diu que a primera hora del matí van acordar amb els comandaments dels dos cossos que havien de passar al "pla B", que ha qualificat de la "pitjor de les opcions possibles". "Vam haver d'actuar per iniciativa pròpia davant l'actuació dels Mossos, que actuaven de manera complaent", ha dit.
A preguntes del fiscal, Pérez de los Cobos ha admès que van rebre la petició dels Mossos per actuar a 233 centres després que ells decidissin anar pel seu compte. "La decisió d'anar al pla B es pren abans de rebre la sol·licitud i quan feia tres hores que els Mossos estaven desplegats als centres sense constància de cap intervenció per part seva", ha remarcat.
A més, ha dit que la majoria d'aquests centres eren a Barcelona i eren "punts més difícils" que haurien suposat més riscos per als agents. "Se'ns posava un llistat on l'actuació era més difícil, mentre hi havia 2.000 locals on tampoc estaven intervenint", ha dit. En aquest sentit i en referència a l'actuació dels Mossos, ha dit que no es creu que tanquessin els locals que van dir. "Pel que nosaltres sabem dels 99, el 80% pertanyien a pobles petits on només hi havia una taula o dues", ha dit. "Sorprèn, però, que de les dades fetes públiques, la majoria d'aquests locals tenen dades superiors de votació al cens que tenien. O el que diuen els Mossos no és cert o ho és el que diu la Generalitat. O les dues coses", ha insistit.
A més, ha dit que en cap imatge de la gran quantitat que es van generar aquell dia hi apareixen agents dels Mossos actuant i que, per contra, n'hi ha algunes on es poden veure efectius amb actitud "còmplice" amb els votants. La mateixa que, segons Pérez de los Cobos, van mantenir les hores prèvies a la convocatòria, permetent, al seu entendre, l'ocupació de les escoles. També que a les pautes d'actuació ha es contemplaven els motius "de no actuació" que, finalment, es van donar.
Pérez de los Cobos ha insistit en la "proporcionalitat" de l'actuació de Guàrdia Civil i Policia Nacional. "Es va optar per la mesura que aconseguir l'objectiu del mandat judicial amb el menor cost possible", ha dit. En aquest sentit, ha assegurat que es van "cenyir" a incautar el material sense utilitzar "molts dels mitjans de la dotació". També ha afirmat que a la majoria dels locals van ser rebuts amb una "forta agressivitat" i que, en alguns casos, "la virulència va ser tan elevada, que les unitats van decidir avortar-ho per evitar conseqüències irreparables".
"Cap ordre" per aturar les càrregues
Pérez de los Cobos ha negat, en resposta al fiscal, que ningú donés ordres per aturar les càrregues de Guàrdia Civil i CNP. En aquest sentit, ha detallat que van anar baixant en "intensitat" perquè la previsió era una franja d'actuació de 7 a 10 del matí i que havien de ser intervenció "ràpides" i que a mesura que avançava el dia l'esforç físic dels agents era més evident. En aquest sentit, ha dit que "per garantir la proporcionalitat van utilitzar els braços i gairebé no van fer servir material antidisturbis". Per això, ha dit, el "cansament era superior". També ho ha atribuït a un altre factor. "Quan Puigdemont fa una crida a defensar les urnes, el grau de resistència que troben els agents incrementa i també la violència amb què són rebuts i això fa que les actuacions siguin cada cop més prolongades en el temps i més costoses", ha dit.
D'altra banda, ha detallat que al vespre estava previst que els cossos de seguretat protegissin els edificis públics de possibles protestes.
Pérez de los Cobos també s'ha referit a una reunió mantinguda amb la magistrada del TSJC Mercedes Armas el mateix dia 1, Trapero va "pretenia" que ordenés aturar les intervencions de la policia al·legant que es produirien incidents d'ordre públic però que la magistrada va ordenar complir el "mandat judicial". En aquell moment, ha detallat que ell i Trapero van tenir un enfrontament verbal on es van fer acusacions mútues sobre l'actuació dels cossos policials. "Ell considerava que el que estàvem fent no era apropiat i jo li vaig dir que era al revés", ha dit.
La reunió al Cecor
A preguntes del fiscal sobre perquè no va acceptar coordinar el dispositiu policial l'1-O des del Cecor dels Mossos, Pérez de los Cobos ha dit inicialment no recordava com s'havia gestionat tot plegat però que el mateix Ferran López li va acabar recordat. El coronel ha dit que com que ell tenia la tasca de coordinació i no de comandament, per "no contaminar l'activitat del coordinador", va dir que no li "semblava lògic" fer-ho allà i va proposar fer-ho des de les subdelegacions del govern. "Creia que era millor buscar llocs que no fossin de cada un dels cossos. La proposta va ser acceptada pels comandaments, per López també", ha dit.
Sobre el pla de detenció de Puigdemont, el coronel ha dit que el desconeixia i que dubta que s'hagués encarregat als Mossos perquè havien generat "molta desconfiança" entre la judicatura.
