El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial per impedir l'1-O, va assegurar ahir que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, estava «completament alineat amb els arguments dels que havien convocat el referèndum». Aquesta és la principal impressió que va tenir De los Cobos de l'actuació l'1-O de Trapero al capdavant dels Mossos, segons va manifestar en la seva declaració com a testimoni en el judici a l'Audiència Nacional, en el qual el major s'enfronta a 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió.

En la seva compareixença, el primer testimoni que s'escolta en aquest judici, Pérez de los Cobos va posar també en dubte el pla de detenció de l'expresident català Carles Puigdemont que va esgrimir Trapero en la seva declaració, com a prova de seva disposició a fer complir la llei. El coronel va manifestar que té «molts dubtes» que els Mossos d'Esquadra haguessin estat els destinataris d'una ordre judicial contra Puidemont atesa la desconfiança que hi havia cap a aquest cos policial després de l'1-O.

Tal com va fer quan va declarar sobre el procés al Tribunal Suprem, De los Cobos va tornar a relatar, al llarg de quatre hores, les seves desavinences amb Trapero des que la Fiscalia Superior de Catalunya va acordar designar-lo coordinador del dispositiu policial per al compliment de les instruccions dictades per aquest òrgan per frenar el referèndum.

En una primera reunió a la Fiscalia Superior, celebrada el 21 de setembre, Trapero va manifestar que el seu nomenament li semblava una ingerència en les competències dels Mossos i va advertir que no consentiria que Pérez de los Cobos exercís cap autoritat sobre el cos. El ja finat fiscal superior José María Romero de Tejada li va explicar llavors que es tractava d'una tasca de coordinació, «no de comandament», i que això no posava en dubte les competències de la policia catalana.

Després d'aquesta reunió, el fiscal va lliurar a Pérez de los Cobos el pla d'actuació per a l'1-O elaborat pels Mossos i que li havia donat Trapero i, després d'estudiar-lo, va parlar amb Romero de Tejada de la «no idoneïtat» d'aquest pla, «que semblava més orientat a cobrir un esdeveniment legal, unes eleccions, que a allò que s'havia ordenat, que era impedir una activitat il·legal». Segons va relatar el coronel, el 25 de setembre el va convocar a una reunió de coordinació i ja llavors no va comparèixer Trapero, que va enviar en el seu lloc el seu segon, el comissari Ferran López. Des d'aquest moment, va dir De los Cobos, Trapero no va acudir a cap de les reunions de coordinació convocades per ell, tot i que sí que ho va fer a les convocades a Fiscalia.

No comandava els Mossos

El coronel va voler deixar clar que, malgrat les reticències del major, ell no va tenir cap comandament sobre els Mossos d'Esquadra, i va afegir que si l'hagués tingut el primer que hauria fet hauria estat apartar Trapero perquè estava «permanentment posant pals a les rodes».

«Els que abans em menystenien ara pretenen sobrevalorar-me i atribuir-me una funció de comandament que no em corresponia», va emfatitzar abans de rebutjar la teoria que el 25 de setembre va beneir i va avalar el pla dels Mossos d'Esquadra per a l'1-O.

Sobre la reunió extraordinària de la junta de seguretat del 28 de setembre a la Generalitat, va relatar que, davant la insistència del llabvors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, que l'important era mantenir la convivència ciutadana, ell mateix els va dir que el més fàcil per això seria desconvocar el referèndum. Puigdemont li va respondre que ell sabia el que havia de fer, va afegir Pérez de los Cobos, a qui va sorprendre que Trapero no demanés al president que desconvoqués la consulta, cosa que el major ha assegurat en el judici que sí que va fer. Per això considera que Trapero estava en aquesta reunió «completament alineat amb els arguments dels que havien convocat el referèndum».

En aquesta mateixa reunió, segons el testimoni del coronel, Puigdemont va exposar que eren tots allà «per definir els criteris de la Policia Judicial», cosa que segons Pérez de los Cobos cap polític pot fer, però és que a més es tractava del que havia convocat el referèndum. «És com si el piròman diu als Bombers com cal apagar un incendi», va comparar Pérez de los Cobos.

Al llarg de l'interrogatori a què el va sotmetre el fiscal Miguel Ángel Carballo, Pérez de los Cobos va revelar també que si en un principi tenien la confiança que els Mossos actuarien per impedir el referèndum, a partir d'aquestes reunions van començar a tenir-ne una desconfiança «que va anar creixent per aquesta actitud reticent», sobretot per part de Trapero, si bé va assegurar que «mai vam pensar que s'arribaria a aquest nivell d'inacció».

Hipòtesis sobre els Mossos

Segons va explicar, s'estudiaven tres hipòtesis sobre l'actitud dels Mossos: una que preveia la col·laboració, una altra la passivitat i la tercera l'obstruccionisme. «Vam pensar que es mourien entre la primera i la segona, però ens vam equivocar, es van moure entre la segona i la tercera», va lamentar. En aquesta línia, va censurar el pla dels Mossos per a l'1-O que, «més que pautes, preveia pistes» perquè els convocants del referèndum «fessin el que havien de fer per tal d'evitar que es tanquessin els col·legis». Mentre ningú sabia quan i com actuarien els 6.000 policies i guàrdies civils que van intervenir en aquesta jornada, «tothom va saber amb antelació» el que farien els Mossos. «Algú va procurar que se sabés», va suggerir. I és que, segons el testimoni, el dispositiu que va establir Trapero per a l'1-O va tenir diversos elements que van ser «ineficaços», «perversos» i «inapropiats», com els binomis a cada punt de votació, un nombre d'efectius «insuficient» o un «sistema de generació de reforços laberíntic», o que no s'activessin les unitats antiavalots. Per això, va definir l'actitud dels Mossos d'Esquadra de «vergo-nyant, resignada i, fins i tot, complaent».