El comissari dels Mossos Ferran López va reconèixer ahir que hi havia un pla «no escrit» per si rebien l'ordre de detenir l'expresident Carles Puigdemont i que només el coneixien «un reduït grup» de comandaments, i va recordar que el major Josep Lluís Trapero es va posar a disposició de la Fiscalia i el jutge per a qualsevol cosa que demanessin.

Així, en el judici a l'Audiència Nacional, el qui va ser segon de Trapero durant el procés va donar la raó a l'excúpula de Mossos i va corroborar la principal estratègia de defensa plantejada pel major, amb la finalitat de demostrar la falta de connivència del seu cos amb les decisions de la Generalitat que encapçalava Puigdemont.

Al llarg d'aquesta setena jornada de vista oral, López va respondre com a testimoni a les preguntes del fiscal Pedro Rubira, que el va interrogar per aquell pla del qual Trapero va parlar per primera vegada quan va prestar testimoni en el judici del procés.

Segons va exposar López, els dies previs i següents a l'1-O els Mossos desconeixien el full de ruta per a la independència dissenyada pel Govern i per tant seguien els esdeveniments com «espectadors de televisió». Davant el que estava passant, va prosseguir, Trapero va considerar que haurien de tenir preparat «un pla per detenir Puigdemont si declarava la DUI (declaració unilateral d'independència)».

Durant els dies 25, 26 i 27 d'octubre, dia en què es va proclamar la DUI, va explicar, «al nostre pensament era que en qualsevol moment ens podia arribar l'ordre de detenir-ho i calia estar preparats». «Vist com estava l'escenari polític, era evident [...] que podia arribar en qualsevol moment la petició de detenció d'un responsable polític», va dir.

En ser preguntat si s'havia fet entrega a algú d'aquest pla, el testimoni va aclarir que «per escrit no es va fer res» i va indicar que, «per tema de confidencialitat, el coneixíem un nombre reduït de control». «Si la detenció es feia en helicòpter i si era un grup especial o si eren agents de Ciutat Vella, això no era el rellevant», el «nuclear», va insistir, va ser que Trapero es va posar a disposició del fiscal i el jutge «per al que peticionessin», si bé en aquest oferiment no es feia constar concretament l'arrest. Durant la compareixença, el comissari també va lamentar la situació de «desemparament» en què es va trobar el cos els dies previs i següents a l'1-O per trobar-se en un «escenari impensable», que era estar «sota la tutela governativa» dels que estaven incomplint la llei. «Era estrany estar sota les ordres d'un govern que es va situar aquells dies fora de la llei», «era una mica trista la nostra situació», va reiterar el que va ser segon de Trapero.

Malgrat la situació, López va assegurar que els Mossos van fer sempre el que creien que havien de fer «i amb la consciència d'estar complint la llei». A més, va defensar l'actuació del aleshores conseller d'Interior Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i mig per sedició, perquè, va assegurar, «sempre» els va dir que el seu afany era apartar la policia catalana del debat polític. Segons López, el conseller «va ser sempre molt curós» i defensava que ell «tenia un full de ruta i la policia seguiria el seu». També va rebutjar «rotundament», per «absolutament impensable», que els Mossos es dediquessin a fer seguiments als agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, tal com sosté l'acusació de la Fiscalia. L'única cosa que van fer els Mossos, segons va dir, va ser complir el seu deure i avisar quan les forces de seguretat de l'Estat arribaven als centres de votació o a altres llocs per actuar, com en els talls de carretera.