El president de la Generalitat, Quim Torra, va donar ahir per trencada la unitat amb el seu soci al Govern, ERC, i va anunciar que convocarà eleccions un cop el Parlament aprovi els pressupostos per al 2020 els propers mesos.

Torra va llegir al migdia en punt, a la Galeria Gòtica de Palau de la Generalitat, una declaració institucional en què certificava que l'aliança de govern entre JxCat i ERC ja està liquidada i només aguantarà de manera instrumental uns mesos per no fer malbé uns pressupostos ja pactats amb els comuns.

Després del parèntesi emocional de dimarts, amb la presència dels polítics de Lledoners i de Puig de les Basses al Parlament, ahir va tornar a fer-se evident el principi de realitat, i la realitat és que el Govern i la legislatura estan liquidats. Les relacions entre postconvergents i republicans estan trencades i no hi ha un full de ruta comú no per a la independència sinó tan sols per al dia a dia parlamentari.

Torra constata el final

«Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític. Arriba al seu final. Aquesta setmana hem pogut constatar que els dos socis de Govern encarem el camí cap a la independència d'una manera que ha comportat el deteriorament de la confiança mútua que es necessita en els moments decisius».

D'aquesta manera arrencava la declaració de Torra, després de 48 hores de màxima tensió, en les quals el president va arribar a sospesar la convocatòria immediata d'eleccions o l'expulsió dels consellers d'ERC al Govern, després que dilluns el president del Parlament, Roger Torrent, deixés en suspens el seu vot a la cambra després de l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar-li la seva acta de diputat.

El president de la Generalitat entén que ERC -Torrent en particular- va trencar el consens assolit per les forces independentistes per «no acceptar aquesta irregularitat» i «plantar-se» davant de la Junta Electoral Central.

Va denunciar, no obstant això, que dilluns Torrent «va permetre deixar a la intempèrie la presidència de la Generalitat», i «no és la primera vegada», va protestar, que el president del Parlament «accepta els efectes de la repressió» i es limita a «verbalitzar» el seu desacord.

«Cap govern pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida en qüestions fonamentals i sense lleialtat entre els seus socis», va dir Torra elevant el to contra ERC.

La gestió de la crisi

Per prendre una decisió sobre com resoldre la crisi amb ERC, Torra es va reunir dimarts a la nit amb un nucli reduït de dirigents de JxCat -Josep Costa, Elsa Artadi, Albert Batet, Meritxell Budó, Josep Rius, Pere Cardús i Carles Puigdemont, per videoconferència- i va acabar descartant un escenari de col·lisió frontal amb ERC. Segons fonts tant d'ERC com de JxCat, les últimes hores Torra havia buscat evitar decisions dràstiques: de fet, dimarts va mantenir una conversa en privat amb Pere Aragonès i li va traslladar que no tenia intenció de fer fora els consellers del seu partit ni de retirar-li les funcions de vicepresident, van dir fonts coneixedores dels contactes.

Malgrat que diversos consellers i altres veus influents de JxCat advocaven per fer fora ERC de l'executiu o remodelar-lo per retirar a Aragonès les funcions de vicepresident, Torra va optar per mantenir la mateixa estructura de govern, encara que això sí, donant ja per liquidada la legislatura . «Un cop s'hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions», va explicar.

La data de les eleccions encara és incerta, perquè depèn d'una tramitació parlamentària que acostuma a allargar-se entre dos i tres mesos, tot i que la voluntat és accelerar els terminis.

Després que el Govern es reunís a primera hora de la tarda i aprovés els pressupostos, Aragonès es va adreçar al Parlament per lliurar el projecte a Torrent, segons els càlculs els comptes podrien aprovar-se el 18 de març.

Tenint en compte que entre el decret de convocatòria i els comicis han de passar 54 dies, teòricament a mitjans de maig ja podrien celebrar-se, però molt probablement la cita amb les urnes es retardi com a mínim fins al juny, si l'oposició demana dictamen al Consell de Garanties estatutàries i s'allarga la tramitació.