30 de gener de 2020
30.01.2020

La data més propera és el 17 de maig, la més llunyana depèn de Torra i el Suprem

L'Estatut, la llei de la presidència i la possible sentència d'inhabilitació condicionen el calendari

29.01.2020 | 23:37
El Parlament de Catalunya serà novament renovat a les urnes

La data de les eleccions anunciades ahir pel president de la Generalitat, Quim Torra, és incerta. Depèn de factors com el temps que triguin a tramitar-se els pressupostos, el temps que afegeixi i el mateix president entre l'aprovació dels pressupostos i la data de la convocatòria, o de la velocitat a la qual el Tribunal Suprem resolgui el recurs de Torra contra la seva inhabilitació pel cas de la pancarta.


1. el calendari passa pel

parlament i el president

El Govern de Catalunya va aprovar ahir l'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat i enviar-los al Parlament per a la seva tramitació. Ara han de passar el tràmit d'esmenes a la totalitat, d'esmenes a l'articulat i d'aprovació final, el que suposa la seva discussió en comissions i al ple.

Si els diputats busquen la màxima celeritat i ningú no fa maniobres dilatòries –com ara enviar-los al Consell Consultiu–, podrien estar aprovats la setmana del 16 al 22 de març. Com que PSC, Cs i PP volen eleccions, no és probable que vulguin endarrerir la tramitació. En el cas que el president Torra convoqués eleccions l'endemà mateix de l'aprovació, cal comptar els 54 dies que estableix la llei, i per tant els col·legis electorals obririen les portes el diumenge 17 de maig o, a tot estirar, el 24 de maig.

Però Torra s'ha reservat el dret de decidir quants dies, setmanes o mesos passen entre que s'aproven els comptes i que prem el botó electoral. Per això de les seves paraules se'n desprèn la data més propera possible –el 17 de maig – però no la més llunyana.

2. què passa si el suprem

inhabilita torra abans?


Si el Suprem confirma la inhabilitació de Quim Torra pel cas de la pancarta abans que aquest hagi signat la convocatòria d'eleccions, ja no podria fer-ho. La inhabilitació per sentència ferma és una causa de cessament del president recollida a l'Estatut, i aquest i la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern estableixen què cal fer en aquest cas: mentre el vicepresident (Pere Aragonès) assumeix les seves funcions de forma limitada, el president del Parlament té deu dies per convocar un ple per investir un nou president. Si al cap de dos mesos no ha estat possible elegir-ne cap, el Parlament es dissol i es convoquen eleccions automàticament. Per tant, 70 dies després de la sentència d'inhabilitació hi hauria eleccions automàtiques, excepte si el president signa la convocatòria quan s'assabenti de la sentència pels mitjans però abans de rebre la notificació. Tot i que res no és segur en aquests temes, els qui segueixen la vida del Suprem diuen que poden trigar mesos a decidir sobre el recurs de Torra, que, de fet, encara no ha esgotat el termini de presentació. Caldria que el president endarrerís molt la convocatòria electoral perquè la sentència arribés abans. Una altra possibilitat tècnica és que Tor-ra no presenti recurs, i llavors la sentència seria ferma automàticament, però aquest comportament seria contradictori amb el que va anunciar ahir.


3. la inhabilitació

atura els pressupostos?

Què passa si el Tribunal Suprem s'afanya molt i inhabilita Torra quan encara no s'ha enllestit la tramitació dels pressupostos? En aquest cas, segons diferents analistes, el president seria cessat i s'iniciaria el procés per a una nova investidura, però el Parlament no estaria dissolt i per tant podria continuar la tramitació dels comptes fins que no arribés la dissolució automàtica al cap de 70 dies si abans no s'investeix nou president. Seria xocant que la cambra tramités la que es considera com la llei més important del tràmit de l'any, ja que condiciona i orienta la política de l'executiu durant els següents dotze mesos (o més, si es prorroguen com ha passat el 2018 i 2019), mentre la presidència de la Generalitat està vacant i amb un lloctinent en funcions, però que sigui xocant no implica que no sigui possible.


4. i si el president

torra fos destituït?

Tant PP com Cs exigeixen a Pedro Sánchez que destitueixi Torra perquè ha perdut la condició de diputat; aquesta mesura implicaria el mateix que la inhabilitació ràpida. L'Estatut diu que el Parlament elegeix el president «entre els seus membres», però no diu que ho hagi de continuar sent tot el mandat i, a més a més, entre les causes de cessament, que formen una llista detallada, no s'enumera la pèrdua de l'escó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook