01 de febrer de 2020
01.02.2020

El Brexit deixa una Eurocambra més inclinada a la dreta

Espanya guanya cinc eurodiputats en una cambra on només sumen escons el PP Europeu i els ultres d'Identitat i Democràcia

01.02.2020 | 09:53
Parlament Europeu

 L'Eurocambra està més inclinada cap a la dreta després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Amb l'adéu als 73 eurodiputats britànics, l'Eurocambra varia de composició: passarà de tenir 751 escons a 705. Dels 73 seients, 27 es reparteixen entre 14 estats membres, mentre que 46 queden reservats per a futures ampliacions del bloc comunitari. Els grans beneficiats pel Brexit són el PP Europeu i la ultradretana Identitat i Democràcia, que guanyen escons, mentre que la resta de grups en perden. En el repartiment de cadires, Espanya guanya cinc eurodiputats i en tindrà 59. Un d'ells és per a Clara Ponsatí, que es va presentar a les eleccions europees com a número tres per Lliures per Europa, la mateixa candidatura que Carles Puigdemont i Toni Comín. Els altres quatre eurodiputats que guanya Espanya seran del PP, PSOE, Ciutadans i Vox.

El Brexit deixa una cambra més conservadora que abans. El PP Europeu i els ultres d'Identitat i Democràcia són els únics grups que guanyen eurodiputats, cinc i tres escons respectivament. El grup que més en perd són els liberals de Renovar Europa, del qual forma part Ciutadans, que a partir d'ara té onze eurodiputats menys.

El segon grup més perjudicat per la recomposició de la cambra són els Verds, que perden set eurodiputats, seguits dels socialistes, que en perden sis, i els ultradretans de Conservadors i Reformistes Europeus, del qual forma part Vox, que tindrà tres escons menys. L'Esquerra Unitària Europea perd un eurodiputat i el nombre d'inscrits es redueix en 26.


Divorci oficial, convivència temporal


L'adéu dels representants britànics de les institucions és, de moment, l'únic efecte del Brexit, ja que el Regne Unit està ara en període de transició: els ciutadans, tant britànics com europeus, poden viatjar, comerciar, estudiar i viure a la Unió Europea com si encara en fossin membres.

Fins a finals d'any, Londres i Brussel·les negociaran la relació futura, que tindrà com a nucli dur el nou pacte comercial, però també s'hauran de discutir qüestions com el moviment de persones o l'accés a aigües pesqueres.

Deixar Brussel·les és, per a alguns motiu d'alegria, per a d'altres de tristesa. L'eurodiputada del Sinn Féin Martina Anderson lamenta haver de deixar el seu escó "en contra de la voluntat democràtica" dels ciutadans d'Irlanda del Nord, que van votar majoritàriament a favor de quedar-se a la Unió Europea.

Membre del partit gal·lès Plaid Cymru, Jill Evans fa més de 20 anys que exerceix com a eurodiputada i aquesta ha estat un setmana "trista" per a ella. "Hi ha una tristesa general al Parlament Europeu", constata. Després de diverses pròrrogues del Brexit ara es troba que de manera "sobtada" marxen del club comunitari.

Evans reivindica que Gal·les, Escòcia i Irlanda han de tenir "veu pròpia" en les negociacions comercials amb Brussel·les. Al seu torn, Anderson reconeix que el pacte dota de "cert nivell de protecció" pel fa sobretot al moviment de persones i béns, però reivindica el dret dels nord-irlandesos a la "participació democràtica a la Unió Europea".


Ponsatí entra a l'Eurocambra


Espanya i França són els estats que més eurodiputats guanyen després del Brexit, cinc cadascun. Els segueixen Itàlia i Holanda, que en guanyen tres, i Irlanda, que n'incorpora dos. Polònia, Romania, Suècia, Àustria, Dinamarca, Eslovàquia, Finlàndia, Croàcia i Estònia en guanyen un. Els altres 13 estats membres mantenen la representació actual.

Els cinc eurodiputats que guanya Espanya es reparteixen entre PSOE, PP, Ciutadans, Vox i Lliures. Els socialistes incorporen Marcos Ros Sempere i continuaran sent la principal força amb 22 escons. El PP en passarà a tenir 13 amb Gabriel Mato, germà de l'exministra Ana Mato. Ciutadans tindrà set eurodiputats amb l'arribada d'Adrián Vázquez i Lliures passarà a tenir-ne tres per l'entrada de Ponsatí a la cambra.

L'eurodiputat de Junts per Catalunya Toni Comín celebra l'entrada de Ponsatí perquè era la seva "màxima aspiració" ser tres quan es van presentar a les eleccions europees. "L'equip creix i s'enforteix moltíssim", assegura.

En aquest sentit, destaca que Junts per Catalunya tindrà la "delegació catalana" més important al Parlament Europeu. "Cap altre partit català tindrà tants eurodiputats com tindrem nosaltres quan s'incorpori la Clara", remarca. L'entrada de Ponsatí també va acompanyada de "més assessors" i "més capacitat de fer acció política", segons Comín.


Brexit, font de problemes a la perifèria del Regne Unit


El Brexit ha estat un cop dur per a la Unió Europea, però la seva gestió també provoca problemes al Regne Unit. Les dificultats per gestionar la sortida ja es van fer notar a l'hora d'aconseguir un acord amb Brussel·les que fos acceptat pel parlament britànic.

Previst com un referèndum per replantejar la relació de Londres amb Brussel·les, la consulta sobre el Brexit del primer ministre conservador David Cameron va acabar marcant la sortida definitiva del Regne Unit de la Unió Europea.

La gestió de com tirar endavant la sortida va provocar la renúncia de la primera ministra Theresa May després de fracassar tres cops en l'intent perquè Westminster donés llum verda al text. Finalment, va ser el primer ministre, Boris Johnson, amb majoria parlamentària, qui va aconseguir que el parlament aprovés l'acord, que ha tingut en la frontera irlandesa i el procés de pau a l'illa un dels principals esculls en la negociació.

Segons l'eurodiputada del Sinn Feín Martina Anderson, "la gent s'està adonant" dels problemes que comporta "la partició" de l'illa. "Ja no és només un problema per a la gent d'Irlanda, també ho és per a Europa", avisa, tot defensant que cal "acabar" amb aquesta divisió.

Igual que a Escòcia amb els independentistes, el Sinn Féin cada cop crida més fort en favor d'un referèndum de reunificació. Segons Anderson, el Brexit ha "accelerat" aquest debat a Irlanda. "La gent s'ha de preguntar a quina Unió es volen quedar: a la britànica o a l'europea", assegura. Anderson reclama a la UE que comenci a "preparar" les condicions per facilitar la reentrada dels nordirlandesos "quan es reunifiqui el país".

La gal·lesa Jill Evans també està convençuda que Gal·les "tornarà a formar part del club comunitari en algun moment". En aquest sentit, assenyala que hi ha "un creixent moviment d'independència" a Gal·les. "És una opció política que està sobre la taula", assegura l'eurodiputada del partit secessionista gal·lès.

Evans reconeix que Londres no té intenció de permetre més referèndums i lamenta que hagi "ignorat els governs" escocès, gal·lès i nord-irlandès. Tot i això, creu que en els pròxims mesos "hi haurà molts canvis al Regne Unit". "Les coses no es quedaran igual perquè la gent va votar a favor del Brexit per la seva insatisfacció amb l'status quo", afirma.

Després del primer pas que suposa la marxa oficial del Regne Unit del club comunitari, Londres i Brussel·les obren una nova etapa en què hauran de decidir quina relació volen tenir com a exsocis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit