02 de febrer de 2020
02.02.2020
Regió7

El judici a Trapero: què passarà aquesta setmana

Hi haurà les testificals del guàrdia civil que va investigar l'1-O i el seu número dos · També declararan agents que van participar en els registres i actuacions el 20-S

02.02.2020 | 10:38
Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional

Aquest dilluns continua la fase testifical del judici per rebel·lió contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero i l'antiga cúpula de la conselleria d'Interior a l'Audiència Nacional. Dilluns serà el torn del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, i el seu número 2, el comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats que van servir de base per la causa del Suprem contra els líders independentistes. Dimarts declararan tres guàrdies civils, dos d'ells agents que van inspeccionar els vehicles policials danyats davant d'Economia el 20-S, dimecres dos més, a banda de vuit mossos. Dijous serà el torn d'un tinent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació i l'escorcoll del 20-S. La declaració de Baena arriba just la setmana després que hagin testificat el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l'1-O, i el comissari dels Mossos Ferran López.

Baena va dir al Suprem que els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 van marcar "un abans i un després" en les manifestacions contra les actuacions que estava fent la Guàrdia Civil per evitar el referèndum. Segons Baena, el registre a Unipost el dia 19 va ser "un cop dur" per als preparatius de l'1-O i a partir de llavors, va afirmar, el clima de les mobilitzacions va ser "clarament insurreccional". També va manifestar que, com a policia judicial, investigava el procés des de novembre del 2015 a instàncies de la fiscalia de l'Audiència Nacional i va justificar que tots els informes que va elaborar van ser, doncs, a petició o bé de la fiscalia o d'algun tribunal.

En la seva declaració Baena va parlar de "període insurreccional" entre el 20 de setembre i després de l'aturada de país del 3 d'octubre. Segons el tinent coronel, abans del 20 de setembre s'havien produït "només protestes" però l'actitud va canviar després dels registres a Unipost i a la Conselleria d'Economia".

Segons va relatar, les mobilitzacions eren "contra l'acció de la policia judicial i contra l'actuació de l'Estat". En canvi, va dir que a partir de l'aplicació del 155 no es van produir grans mobilitzacions ni actuacions que busquessin "impedir l'actuació de l'Estat". I va posar com a exemple els registres que es van fer a Òmnium o ANC i que es van produir "sense incidents". "No hi va haver cap crida a la mobilització per part dels representants de les entitat i els Mossos van fer uns dispositius de seguretat que van evitar qualsevol tipus d'incidents", va afegir.

Sobre l'ANC i Òmnium Cultural, Baena va remarcar que no els van investigar com a tals. "Apareixen pels fets del 20-S i quan se'ns demanava una valoració general del procés els incloem per la seva participació en aquest tipus d'activitats", va dir.


Investigant el procés des del 2015


Baena va reconèixer que les primeres indagacions que va fer sobre el procés van ser arran d'una instrucció del 5 de novembre del 2015 signada pel fiscal en cap de l'Audiència Nacional Javier Zaragoza, un dels quatre fiscals del judici al Suprem per l'1-O. Zaragoza va dirigir unes instruccions als tres cossos policials per demanar-los que li fessin arribar tota la informació que tinguessin sobre possibles delictes de rebel·lió o sedició i també prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o ús indegut de fons públics.

En aquest escrit –enviat quatre dies abans de la declaració sobiranista del Parlament-, el fiscal advertia que si la cambra catalana aprovava el text se'n podien derivar "fets delictius". De fet, el TC va suspendre la resolució dos dies després que l'aprovés el Parlament, l'11 de novembre. En aquesta instrucció a les policies, a més, ja argumentava la competència de l'Audiència Nacional per investigar la rebel·lió o la sedició "amb la limitació que suposen aforaments especials".

Baena va justificar que sempre va actuar per ordre d'algun tribunal o fiscalia i mai per iniciativa pròpia, com volien acreditar algunes defenses. En canvi, Baena va defensar que no investigava el procés sinó que, inicialment, va començar a per les sospites de desviació de fons públics per a fins il·legals.


Trapero, "imprescindible" en el procés


El número dos de Baena, el comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats, va declarar al Suprem que els polítics independentistes ja plantejaven la unilateralitat com a "única opció" el juny del 2016 i que Trapero era "imprescindible" per al procés. Prova d'això, va dir, era un correu enviat per l'exsecretari d'Interior Cèsar Puig a l'exconseller Forn.

A l'escrit, plantejava problemes pel fet que Trapero s'hagués de coordinar amb Pérez de los Cobos per al dispositiu de l'1-O. En un segon escenari, afirmava que si el major no feia "cas" al coordinador el podien "denunciar". Segons va explicar, en el correu Puig deia a Forn que si es produïa aquest escenari el podrien "perdre" (en referència a Trapero).

També va dir que per als Mossos la "imatge" era una "prioritat" en el desenvolupament de l'1-O i que el cos va prendre mesures per no veure's perjudicat negativament abans d'aquesta data.

El número dos de Baena també va fer referència a missatges per ràdio de la policia catalana durant la jornada del referèndum d'on, al seu entendre, es desprenien "avisos" als col·legis de l'arribada de forces de seguretat de l'estat.

El comandant també va dir que el Cèsar Puig va enviar diversos correus electrònics al l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, amb informació dels Mossos d'Esquadra sobre l'escorcoll que la Guàrdia Civil va fer a la seu d'Unipost a Terrassa el 19 de setembre.

Les declaracions dels comandaments de la Benemèrita arriben una setmana després que ho hagin fet el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l'1-O, i el comissari dels Mossos Ferran López.


"Inacció" dels Mossos, segons De los Cobos


De los Cobos va mantenir durant la seva declaració com a testimoni que ell tenia una mera figura de coordinació i no de comandament. D'haver comandat l'operatiu, va dir, la primera decisió que hauria pres hauria estat "apartar" Trapero. També va acusar els Mossos "d'inacció" l'1-O i va reiterar que els cossos policials estatals van decidir intervenir aquell mateix matí en veure que el cos autonòmic no feia "res". "Era la pitjor de les opcions possibles", va afirmar.

El tinent coronel va dir també que l'actitud dels votants va ser més "virulenta" per la posició dels Mossos i va revelar que va ser el l'exsecretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, qui va ordenar a primera hora l'1-O que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es dirigissin als col·legis electorals.

El coordinador del dispositiu va reiterar que no havien pactat amb els Mossos la distribució en binomis pels 2.300 punts de votació i va afirmar que si les intervencions s'haguessin concentrat, enlloc de "disgregar-se", "l'efectivitat hauria estat major".


El número 2 de Trapero


Per la seva banda, el comissari dels Mossos Ferran López durant la seva declaració va admetre que "potser" el dispositiu del referèndum no incloïa el concepte de "binomis" però va remarcar que, en qualsevol cas, fixava "dotacions mínimes". López també va dir, en contra del que va manifestar De los Cobos, que el pla s'havia modificat en dues ocasions i que s'havia acordat a les reunions de coordinació.

El comissari va defensar l'actuació de la policia catalana durant l'operatiu, tot i que va admetre que els resultats no eren els esperats. Malgrat això, va dir que no es va poder aplicar com estava previst perquè l'actuació de Guàrdia Civil i Policia Nacional a primera hora va trencar la "coordinació" i que això va propiciar que al dispositiu li faltés "una peça". També va dir que, al seu entendre, hi havia més risc d'incidents el 3-O, el dia de l'aturada de país, que l'1-O i va ratificar que hi havia un pla per detenir Puigdemont.

Durant la seva declaració a preguntes de la defensa de Trapero, López va dir que si s'hagués hagut d'elaborar un pla "conjunt" entre els diferents cossos policials, qui ho hauria d'haver assumit era Pérez de los Cobos, com a coordinador del dispositiu. També va dir que la interlocució amb la magistrada del TSJC era competència del coordinador i que si se li havien de donar explicacions sobre les actuacions de l'1-O, ho havia de fer ell.

El comissari també va treure responsabilitats a la intendent Teresa Laplana, a qui va atribuir un paper merament "transmissor" i sense capacitats per donar ordres d'intervenció, i a Pere Soler. López va dir que l'exdirector dels Mossos no va assistir a cap reunió a Cecor el dia del referèndum i que tampoc va incidir en cap operatiu policial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook