L'Eurocambra està més inclinada cap a la dreta després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Amb l'adeu als 73 eurodiputats britànics, l'Eurocambra varia de composició: passarà de tenir 751 escons a tenir-ne 705. Dels 73 seients, 27 es reparteixen entre 14 estats membres, mentre que 46 queden reservats per a futures ampliacions del bloc comunitari. Els grans beneficiats pel Brexit són el PP Europeu i la ultradretana Identitat i Democràcia, que guanyen escons, mentre que la resta de grups en perden.

En el repartiment de cadires, Espanya guanya cinc eurodiputats i en tindrà 59. Un d'ells és per a Clara Ponsatí, que es va presentar a les eleccions europees com a número tres per Lliures per Europa, la mateixa candidatura que Carles Puigdemont i Toni Comín. Els altres quatre eurodiputats que guanya Espanya seran del PP, PSOE, Ciutadans i Vox.

El Brexit deixa una cambra més conservadora que abans. El PP Europeu i els ultres d'Identitat i Democràcia són els únics grups que guanyen eurodiputats, cinc i tres escons respectivament. El grup que més en perd són els liberals de Renovar Europa, del qual forma part Cs, que a partir d'ara té onze eurodiputats menys.

El segon grup més perjudicat per la recomposició de la cambra són els Verds, que perden set eurodiputats, seguits dels socialistes, que en perden sis, i els ultradretans de Conservadors i Reformistes Europeus, del qual forma part Vox, que tindrà tres escons menys. L'Esquerra Unitària Europea perd un eurodiputat i el nombre d'inscrits es redueix en 26.

L'adeu dels representants britànics de les institucions és, de moment, l'únic efecte del Brexit, ja que el Regne Unit ara està en període de transició: els ciutadans, tant britànics com europeus, poden viatjar, comerciar, estudiar i viure a la Unió Europea com si encara en fossin membres. Fins a final d'any, Londres i Brussel·les negociaran la relació futura, que tindrà com a nucli dur el nou pacte comercial.