04 de febrer de 2020
04.02.2020

El jutge no accepta una carta com a prova contra Trapero

La fiscalia creu que la comunicació servia d'exemple de connivència dels Mossos amb l'1-O

03.02.2020 | 23:07
Daniel Baena

El tribunal de l'Audiència Nacional que jutja el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l'antiga cúpula de la conselleria d'Interior no va acceptar com a prova un comunicat intern del cap del cos en el qual el 2015 assumia la responsabilitat de la investigació de qualsevol delicte relacionat amb el procés independentista.

La fiscalia va demanar incorporar-lo ahir després que el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el posés com a exemple de la suposada connivència de la cúpula policial amb el referèndum de l'1-O, però les defenses s'hi van oposar per considerar-ho extemporani, cosa que els magistrats van acceptar. El tribunal tampoc va acceptar com a prova, i pel mateix motiu, una carta enviada per Carles Puigdemont a Josep LluísTrapero agraint-li el paper dels Mossos l'1-O.

El 9 de novembre del 2015 el Parlament va aprovar una resolució que donava inici a l'anomenat procés de desconnexió de Catalunya.

Dies abans, el 4 de novembre, l'aleshores fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, que després va estar al judici del Suprem, va ordenar als tres cossos policials que li aportessin totes les investigacions que fessin sobre el procés i relacionat amb els delictes de desobediència, sedició o rebel·lió.

Baena va explicar que Trapero, en la seva suposada estratègia per aparentar que s'investigava però en realitat no fer res per impedir l'avenç del procés, va enviar, l'11 de novembre, un comunicat intern a tots els agents en el qual es responsabilitzava d'aquestes investigacions i ordenava centralitzar-les. En el comunicat, que es va conèixer públicament l'endemà, Trapero deia que ell concentraria totes les possibles investigacions i actuacions del cos amb relació a suposats delictes de desobediència, sedició o rebel·lió comesos per ciutadans catalans no aforats, arran de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la resolució rupturista del Parlament.

Així, ell seria qui comunicaria a l'Audiència Nacional espanyola qualsevol possible indici de delicte i assumiria personalment les possibles responsabilitats d'aquesta actuació policial. Després de recordar l'escrit que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va enviar a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos, Trapero deia que «atesa la complexitat i especialitat que poden comportar les tipologies penals plantejades, en tots els supòsits i sense excepció, qualsevol acció que correspongui realitzar als Mossos haurà de ser elevada per la cadena jeràrquica de comandament, que assumirà les decisions sobre les actuacions que s'hagin de dur a terme en cada cas; la cadena s'ha d'elevar necessàriament i sempre fins al comissari en cap».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit