05 de febrer de 2020
05.02.2020

El recurs del Parlament en defensa de Torra atia el conflicte en el sobiranisme

Els lletrats diuen que Torra podria deixar de ser president si no és diputat i després ho matisen

04.02.2020 | 23:18
En absència de Torra, el vicepresident Pere Aragonès va presidir ahir el Consell Executiu

El recurs de Parlament contra la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat, elaborat pels lletrats de la cambra catalana, ha generat l'enèsima confrontació interna entre sectors de l'independentisme. En fer-se públic el contingut inicial del text, que assegurava que la «praxi» implica que si Torra no és diputat deixa de ser president, es va produir un nou incendi i indignació en JxCat –el partit no coneixia el contingut d'aquest recurs, que ja ha estat presentat al Suprem.

Hores més tard, en una nota aclaridora, els juristes van afirmar que el que s'ha dit no vol dir que Torra perdi necessàriament la condició de president. Finalment, per desfer l'embolic quan falten poques hores per a una votació al Parlament sobre la qüestió, es va saber que els lletrats no demanaran mesures cautelars al Suprem (que ja va rebutjar les de Torra). És a dir, que la polèmica referència al càrrec de president no s'inclourà en el recurs a l'Alt Tribunal.

La polèmica va començar a primera hora del matí, quan va fer-se públic l'escrit que es va presentar davant el Tribunal Suprem el 16 de gener, i que es va elaborar després d'un acord de la Taula de Parlament.

En aquest escrit, els lletrats van assenyalar que aquesta inhabilitació per ordre de la Junta Electoral podia posar en risc la presidència de la Generalitat: «La condició de diputat és, per tant, requisit necessari per ser President de la Generalitat i, tot i que la norma no ho digui expressament, és possible interpretar-la en el sentit que aquesta condició no només actua en el moment de l'elecció, sinó que ha de mantenir-se mentre es desenvolupi el càrrec. De fet, això és el que demostra la praxi institucional i parlamentària seguida fins ara al Parlament català». Unes interpretacions en què insisteixen Cs i el PPC, que ja s'adrecen a Tor-ra com «expresident» perquè, al seu parer, la pèrdua de la condició de diputat implica la pèrdua de la presidència de la Generalitat.

No obstant això, tres dies abans, el 13 de gener, els lletrats havien elaborat un informe sobre els efectes de l'acord de la JEC del dia 3 de gener d'inhabilitar Torra. En aquell moment els serveis jurídics de la cambra catalana van indicar que, tot i que es retirés l'escó a Tor-ra, podria continuar al capdavant de la Generalitat: «Hi ha prou elements, tant a partir d'una interpretació sistemàtica de les normes que regulen la institució de la presidència, com de naturalesa lògica i gramatical, per considerar que l'eventual cessament en el càrrec de diputat per causa d'incompatibilitat no afectaria la seva continuïtat en el càrrec de president de la Generalitat», van apuntar en aquell document.

Ahir a la tarda, quan es va fer públic el contingut del recurs i la disparitat amb l'informe elaborat prèviament, el lletrat del Parlament Antoni Bayona va emetre en solitari una nota en què va sostenir que el recurs inclou el «dubte interpretatiu que hi ha sobre si l'Estatut exigeix o no que el president de la Generalitat hagi de tenir necessàriament la condició de diputat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit