Llum verd del Parlament al decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social als que faci més de mig any que ocupen un habitatge sense contracte i estiguin en situació de vulnerabilitat abans d'iniciar una demanda judicial.

El ple de la cambra va validar ahir el decret llei de l'executiu català amb els vots favorables de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, l'abstenció del PSC-Units i el rebuig de Cs i el PPC.

Es tracta d'una llei que tira endavant després que el Govern ja va aprovar un decret similar el març del 2019 que després no va ser presentat al Parlament en no tenir els suports necessaris per ser validat.

La norma inclou el lloguer social obligatori, amb una durada de fins a set anys, per a persones que acreditin una situació de vulnerabilitat i se'ls acabi el contracte de lloguer, estiguin afectades per processos de desnonaments o faci més de sis mesos que ocupen un habitatge al moment de l'entrada en vigor del decret.

El conseller de Territori, Damià Calvet, va reivindicar que la norma busca «actuar davant les dinàmiques inflacionistes del mercat de lloguer» i suposarà «un canvi profund en el model d'habitatge protegit». Va lamentar, així mateix, que el decret de fa uns mesos no tirés endavant, segons va dir, «per conseqüència dels legítims interessos electorals» dels partits de l'oposició.

Sergio Sanz (Cs) va dir tenir la sospita que el Govern «busca el rèdit polític» amb aquesta nova normativa, i el va avisar que «el problema de l'habitatge no és de marc legal» ni competencial sinó que té a veure «amb la gestió» del departament de Calvet. La socialista Rosa Maria Ibarra va cridar a actuar «bé» a partir d'ara perquè les mesures del decret -«que arriba tard»- no tinguin un «recorregut curt» i «resultats contraris» als pretesos. Susanna Segovia, dels comuns, va retreure a la Generalitat que en el passat impulsés un decret «sense parlar-ho amb les organitzacions socials», fet que va dir que va fer que no tirés llavors endavant. Per part de la CUP, Maria Sirvent va lloar les mesures del decret tot i ser «pal·liatives» i no «estructurals», i «gràcies a la pressió dels moviments populars», i va cridar a treballar a partir d'ara també en «mesures que siguin de fons i definitives». El popular Santi Rodríguez, per la seva banda, va dir que el seu subgrup no és partidari del control de preus dels lloguers i es va mostrar a favor de la «col·laboració publicoprivada».