La Fiscalia també s'oposa a un permís penitenciari de 72 hores per a Jordi Sànchez proposat per la Junta de Tractament de Lledoners. Entre altres arguments, el ministeri públic considera «prematur» concedir aquest permís i remarca la «manca de penediment» del pres.

Es tracta, de fet, dels mateixos arguments utilitzats la setmana passada per la Fiscalia per rebutjar un permís també de 72 hores per a Jordi Cuixart. «L'intern no manté una adequada percepció de la gravetat dels fets comesos», assegura. Ara, la decisió sobre els permisos penitenciaris de 72 hores tant per a Sànchez com per a Cuixart està en mans del jutge de vigilància penitenciària.

En el seu escrit, la Fiscalia cita jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) per remarcar que els requisits establerts per a la concessió de permisos als presos qualificats en segon o tercer grau són «possibilitats i no drets», i que la seva concessió «no és automàtica per la concurrència dels requisits objectius previstos a la llei».

«Perquè l'intern hagi complert un quart de la condemna, observi bona conducta o no sigui dolenta, no per això ha de correspondre-li en tot cas la concessió de permisos», va assegurar, ja que són un element per a la «preparació per a la vida en llibertat».

A més, la fiscalia afegeix que també s'ha de tenir en compte «la gravetat del delicte comès i el bé jurídic atacat». Així, considera que s'ha de valorar el delicte «i la seva forma de comissió», ja que «no tots els delictes són iguals ni tenen el mateix retret social».

El ministeri públic afegeix que l'informe indica que l'intern «reconeix els fets recollits en la sentència», però que això «no suposa el reconeixement del delicte, ja que l'intern fa la seva pròpia interpretació dels fets» i «oblida» que el referèndum de l'1-O era «il·legal» i que els seus discursos i manifestacions públiques «es recullen com a fets provats a la sentència i, per tant, són una part del delicte de sedició pel qual compleix condemna».

A més, cita l'informe psicològic per afirmar que no reconeix «la il·licitud de la seva conducta». De fet, creu que no mostra penediment perquè, «respecte dels fets delictius, manifesta que els drets es guanyen a través de la mobilització no violenta».