Assumint que l'arquitectura de seguretat de la guerra freda s'ha desmantellat, el multilateralisme està en hores baixes i els Estats Units i Rússia qüestionen els actuals tractats de no proliferació, Emmanuel Macron considera que els europeus haurien de definir millor els seus interessos estratègics i no limitar-se a ser simples espectadors davant una eventual carrera armamentística al seu propi territori.

«La seguretat a llarg termini d'Europa passa per una aliança forta amb els Estats Units però també per una gran capacitat d'acció autònoma europea», va assegurar durant un esperat discurs sobre l'estratègia de defensa i dissuasió de França pronunciat a l'Escola Militar de París.

És una tradició que els presidents francesos exposin durant el seu mandat les línies mestres de la política nuclear, i Macron no es va apartar de la doctrina dels seus predecessors en dotar els interessos francesos d'una forta dimensió europea. «Les nostres forces nuclears reforcen la seguretat d'Europa per la seva mera existència», va assenyalar, i va convidar els socis europeus que vulguin a participar en els exercicis francesos de dissuasió.

El president francès es va mostrar partidari d'una relació transatlàntica «reequilibrada» i de reconstruir de manera progressiva la confiança amb Rússia, sense la qual no és possible, segons el seu parer, una veritable política de defensa europea. «França mobilitzarà tots els socis europeus per posar les bases d'una estratègia internacional comuna», va asse-nyalar.

Va insistir que la Unió Europea hauria d'adoptar una «posició clara» i reafirmar la seva sobirania per no deixar que els Estats Units imposin les seves normes, la Xina controli les infraestructures bàsiques i Rússia, les xarxes de comunicació.

Cooperació amb Londres

En la seva intervenció, Macron va repassar els reptes geoestratègics d'un món globalitzat en el qual han irromput les noves tecnologies o la intel·ligència artificial i en el qual l'espai digital s'ha convertit en un nou terreny de confrontació que ha obert la porta a vigilar de forma massiva la població i a un «autoritarisme digital».

França, que ha reduït el seu arsenal a 300 caps nuclears i que amb la sortida del Regne Unit es converteix en l'única potència nuclear europea, mantindrà amb Londres «l'alt nivell de confiança mútua» reflectit en els tractats de Lancaster House signats el 2010 i que es tradueixen en una «cooperació inèdita». «El Brexit no canvia res», va garantir Macron.

El president francès va asse-nyalar que «en el cas que un líder d'un Estat calculés erròniament l'afecció visceral de França a la seva llibertat i volgués atacar els nostres interessos vitals, siguin quins siguin, ha de saber que les nostres forces nuclears són capaces d'infligir danys absolutament inacceptables sobre els seus centres de poder ; és a dir, els seus centres neuràlgics, polítics, econòmics i militars», va advertir Macron. I va especificar que, abans de l'atac, França emetria «un avís nuclear, únic i no renovable», per «restablir la dissuasió».

Avís als potencials enemics

Així va quedar dit, i els potencials enemics, totalment avisats. «La nostra força de dissuasió continua sent, com a últim recurs, la clau de volta de la nostra seguretat i dels nostres interessos vitals. Avui, com ahir, garanteix la nostra independència», va explicar el president francès.

Tot i això, Macron va aclarir que mai seria usada com a «arma de batalla» i que l'estratègia «busca fonamentalment impedir la guerra», tot afegint que les forces nuclears franceses «reforcen la seguretat a Europa per la seva pròpia existència».

Amb la sortida del Regne Unit de la UE, França queda com a única potència nuclear al club. I el president dels EUA, Donald Trump, ha enviat senyals sobre un possible replegament, que molts europeus han interpretat com un canvi de fons en la política nord-americana.