La lletrada de l'administració de justícia del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que va participar en l'escorcoll de la conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre del 2017 va afirmar ahir, en el judici de l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra durant el procés, que no creu que els agents de la policia autonòmica «poguessin fer gaire cosa amb el que hi havia fora», on es van concentrar 40.000 persones.
No ha estat l'única vegada que la secretària judicial va apuntar que l'actuació dels Mossos podria ser difícil aquell dia tenint en compte l'aglomeració de tantes persones, perquè quan relatava les alternatives per sortir de la Conselleria va arribar a asseverar que «ni 100 o 200 efectius de la Brimo (Brigada Mòbil dels Mossos)» podien fer front als milers de manifestants que «estaven esperant que sortíssim».
La secretària judicial va comparèixer en aquesta vista oral com a testimoni a través de videoconferència i sense que s'emetés la seva imatge per senyal institucional per preservar la seva intimitat. La lletrada va començar la seva intervenció explicant que va presenciar l'ecorcoll que va ordenar el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, en el marc de la investigació sobre els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, perquè «previsiblement» era la diligència «més complicada i llarga» de les 40 operacions que hi havia previstes aquell dia.
De la mateixa manera que ho va dir en el judici del procés independentista al Tribunal Suprem, va destacar que durant tot el dia va sentir un «murmuri continu i veus a través de megafonia» i que la «cosa» no millorava a mesura que passaven les hores, sinó que anava «a pitjor» perquè els manifestants cridaven consignes «cada vegada més pujades de to», com «no sortiran» o «la nit serà llarga».
En relació amb els acusats a l'Audiència Nacional, va assegurar que en cap moment va parlar amb el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, ni amb la intendent Teresa Laplana, que va ser present a la Conselleria i de qui va afirmar que era el tinent de la Guàrdia Civil encarregat de la seguretat de la comitiva judicial qui es comunicava amb ella per traslladar qualsevol petició.
Quan el fiscal Pedro Rubira li va preguntar si va veure els Mossos d'Esquadra en la concentració, la testimoni va dir que «no veia res més que caps» i que era difícil «distingir-ne la roba», però si hi havia agents de la policia autonòmica «tampoc no crec que poguessin fer gaire cosa amb el que hi havia fora».
La secretària va afegir que des del terrat on va pujar per buscar un agent de la Guàrdia Civil perquè signés l'acta de l'escorcoll tampoc no va veure la policia autonòmica, tot i que va precisar que no tenia una visió de tot el carrer.
Des de dalt va aprofitar per fotografiar la concentració i va ser en aquell moment quan va entendre que no podria sortir de l'edifici per la porta, sinó que l'única possibilitat era «per l'aire», ha postil·lat. «La gent estava completament encastada contra el vidre. Va ser llavors quan vaig començar a tenir por», va subratllar la lletrada de l'Administració de justícia, que va indicar que durant l'escorcoll va «fer el cor fort» perquè sabia que era una situació difícil perquè el dia anterior, en l'escorcoll d'Unipost, on es van confiscar milers de paperetes, ja hi va haver complicacions.
Així, de la mateixa manera que va fer al Tribunal Suprem, va relatar les dues opcions que li van oferir per abandonar la conselleria d'Economia: a través d'un passadís de voluntaris o mitjançant un cordó de mossos, les quals va rebutjar perquè no volia deixar l'edifici sense la resta de companys de la comitiva judicial i per seguretat.
