El Sinn Féin ha guanyat les eleccions legislatives celebrades dissabte a Irlanda per un estret marge que li ha permès imposar-se als dos partits que tradicionalment dominaven la política irlandesa, el Fine Gael i el Fiana Fáil.
En concret, el Sinn Féin ha aconseguit sota el lideratge de Mary Lou McDonald el 24,53% dels vots, la qual cosa de moment li suposa 37 diputats, segons els resultats parcials, mentre que el Fiana Fáil obtindria el 22,18% de vots (27 diputats) i el Fine Gael del primer ministre sortint, Leo Varadkar, aconsegueix el 20,86% de sufragis (23 diputats).
Per darrere queden el Partit Verd (7,13% i 10 escons), el Partit Laborista (4,38% i 3 escons), el Partit Socialdemòcrata (2,9% i 4 seients) i Solidaritat-La Gent Per Davant dels Beneficis (2,63% i 3 representants), segons els resultats parcials amb 122 dels 160 escons ja assignats. El recompte havia acabat ahir en 25 de les 39 circumscripcions electorals.
La presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, és un bon exemple de l'èxit del partit en aquests comicis, amb una clara victòria a la circumscripció de Dublín Central, amb 11.223 vots, el 35,7%, per davant del ministre de Finances, Paschal Donohe. També hi ha 15 independents ja electes.
L'enquesta a peu d'urna publicada la nit del dissabte apuntava a un triple empat entre Sinn Féin, Fine Gael i Fiana Fáil amb el 22% de vots cadascun, però els resultats oficials indiquen que el Sinn Féin podria ser el vencedor d'aquests comicis amb diversos punts percentuals d'avantatge enfront del Fiana Fáil.
Contactes per formar govern
McDonald va anunciar ahir l'obertura de converses amb altres formacions polítiques amb la intenció de negociar la formació de govern i va esmentar concretament el Partit Verd, el Partit Socialdemòcrata i Solidaritat-La Gent Per Davant dels Beneficis, tres partits minoritaris i d'esquerra. «També he dit en altres ocasions que parlaré i escoltaré a tots. Penso que és el que fan els adults i és el que demanda la democràcia», va apuntar McDonald en declaracions a la premsa des de seu de la Royal Dublin Society a la capital irlandesa. Amb aquests contactes vol explorar si seria possible la formació de govern i en aquest sentit va retreure als líders dels dos partits tradicionals -Leo Varadkar del Fine Gael i Micheál Martin del Fianna Fáil- que rebutgin parlar amb el Sinn Féin.
McDonald va reconèixer que l'ha sorprès l'increment del suport al Sinn Féin i que haurien d'haver presentat més candidats. «És una gran declaració de canvi. Ja no hi ha un sistema bipartidista. La gent vol un tipus diferent de Govern», va argumentar.
Fiana Fáil obre la porta al diàleg
De la seva banda, el líder del Fianna Fáil, Micheál Martin, va manifestar la seva disposició a negociar un possible govern amb el Sinn Féin o amb el Fine Gael i es va reivindicar com a «demòcrata» que «escolta la gent». En campanya Martin va descartar qualsevol tipus d'entesa amb McDonald o amb Varadkar. «Penso que hem de deixar que les coses es calmin», va declarar a la televisió pública RTE. «Avaluarem el recompte complet i les xifres totals d'escons», va indicar sense descartar en cap moment possibles coalicions. Com a condició per a un possible acord va evitar esmentar els problemes «morals» amb el Sinn Féin plantejats en campanya per la relació entre el partit de McDonald i la lluita armada de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) a Irlanda del Nord i va posar el focus en canvi en el possible programa de govern. «Ha de ser coherent, sostenible i realitzable», va reblar.
Un mal matrimoni
El líder del partit Fine Gael i primer ministre sortint, Leo Varadkar, va reiterar el seu rebuig a qualsevol mena d'acord amb el Sinn Féin. «Un matrimoni forçat no resultaria en un bon govern», va apuntar, i va advertir que podrien passar «diversos mesos» abans que es concreti un nou govern.
Sobre un possible acord amb el partit que sembla que guanyarà les eleccions, va subratllar que el Fine Gael «no és compatible» amb el Sinn Féin. «Tenim voluntat de diàleg amb altres partits per formar govern i donar a aquest país un govern que pugui passar els pròxims cinc anys bregant amb els problemes que hem hagut d'enfrontar en els últims anys», va afirmar. «De moment», Varadkar descarta parlar amb McDonald. «Entenc que ha dit que busca formar una coalició d'esquerra que no inclou a Fianna Fáil ni Fine Gael», va afegir.
