El canvi climàtic provocarà que l'aridesa en les zones que de manera natural ja són molt seques arribi a nivells extrems, amb canvis «abruptes i dràstics» en els ecosistemes dels quals depenen més de 2.000 milions de persones, una important degradació a la qual Espanya no serà aliena. Les dades es van posar ahir en relleu en un estudi internacional que publica Science, i en què han intervingut investigadors de nombrosos països i universitats, entre les quals la Universitat Pompeu Fabra.

Les previsions apunten que l'any 2100 més del 20% de les ter-res emergides del planeta creuaran un o diversos llindars d'aridesa i patiran importants canvis; «la vida no desapareixerà, però les troballes suggereixen que aquests ecosistemes poden sofrir canvis bruscos que reduiran la seva capacitat per prestar serveis a més de 2.000 milions de persones, com ara la fertilitat del sòl i la producció de biomassa», va assenyalar el científic Miguel Berdugo. L'investigador, autor principal de l'estudi, va subratllar la importància dels acords internacionals, nacionals, regionals i locals per a reduir les emissions de diòxid de carboni i combatre els efectes del canvi climàtic, però ha advertit que, encara que es posessin en marxa aquests acords i mesures i resultessin efectives, «l'aridesa augmentarà de totes maneres». Els resultats de la recerca assenyalen com a «imminent» la necessitat de reduir al mínim els efectes de l'aridesa de les terres seques, i que el continu escalfament climàtic d'aquests llocs repercutirà d'una forma molt negativa en l'estructura i funció dels ecosistemes sensibles, en els nutrients del sòl o en la productivitat de les plantes. L'equip internacional d'investigadors ha compilat una àmplia base de dades mundial amb més de 500.000 punts concrets de tot el món i han avaluat nombroses variables i serveis essencials que proporcionen les terres seques, entre ells la regulació del clima, el cicle de nutrients i la producció ramadera. L'estudi s'ha centrat en zones seques però naturals, i ha evitat els camps de cultiu o els ter-renys urbanitzats, encara que inclou moltes zones que experimenten el procés de desertització per la intervenció humana.

Els nivells d'aridesa que es registren al Mediterrani acaben desembocant en adaptacions de les plantes per poder sobreviure en condicions d'escassetat d'aigua, com ocorre en els boscos peninsulars -observa Berdugo-, però amb índexs superiors, com els que es registren en el sud-est de la Península ibèrica, els canvis són «abruptes». Aquests últims canvis afecten la fertilitat del sòl, la seva resistència a l'erosió, i provoquen una «matollització» de la vegetació, una disminució dels nutrients en les fulles i canvis importants en la microbiota del sòl.