La Fiscalia Provincial de Barcelona s'oposa al permís concedit a Cuixart per utilitzar l'article 100.2 per sortir de la presó unes hores al dia per treballar a l'empresa Aranow, de la qual és propietari, i fer voluntariat. En l'escrit el ministeri argumenta que l'ús d'aquest precepte ha de ser «excepcional» i en tot cas amb una proposta de tractament «relacionat amb l'etiologia delictiva». En el cas de Cuixart, al·lega la fiscalia, l'àrea laboral «no és un dèficit» que el líder social hagi de treballar i el programa de tractament hauria de tenir per objecte «ensenyar-li a respectar la llei».

A més, en l'escrit es conclou que si bé aquests motius ja serien suficients per no permetre-li fer ús de l'article 100.2, Cuixart compleix condemna «per un delicte greu» i es troba encara en els primers moments de compliment de la pena.

«Això significa que la pena ha d'identificar-se per la societat i per l'afectat com una sanció efectiva», s'hi remarca.

El règim de l'article 100.2 del règim penitenciari és, segons el fiscal, una mesura «excepcional» que requereix que es fonamenti o tingui en la seva raó de ser «un programa específic de tractament» que sense la mesura no podria ser executat.

En aquesta línia, diu l'escrit de la fiscalia, exigeix una interpretació «restrictiva» i preveu dos requisits com a «imprescindibles». D'una banda, que el programa de tractament no pugui executar-se de cap altra manera que sortint de la presó i, de l'altra, que estigui relacionat amb la tipologia delictiva. Sobre aquest últim punt, la fiscalia remarca que Cuixart està condemnat per un delicte de sedició, motiu pel qual «el programa de tractament acorde hauria de tenir per objecte ensenyar-li a respectar la llei». A més, l'escrit segueix i apunta que el tractament hauria d'ensenyar-li «que només es pot aconseguir allò que es desitja utilitzant els mecanismes legalment establerts en la normativa que regeix l'Estat Social i Democràtic de Dret».

A més, es critica que en els informes dels equips tècnics no es detalla que Cuixart hagi fet un programa de tractament específic ni com s'han treballat aspectes adequats a la seva tipologia delictiva. Un fet que el fiscal considera necessari «especialment quan l'intern presenta "manca de reconeixement del caràcter delictiu i assumpció de la responsabilitat».