Com sorgeix «Els que deixen empremta»?

L'origen està en la crisi i la irrupció, al mateix temps, dels avenços tecnològics i l'arribada de les start-ups. Aquí veiem com sorgeix la figura de l'emprenedor, en molts casos digital, en detriment de la figura de l'empresari que, en aquell moment, en molts casos, viu una situació complicada perquè estava reestructurant el seu negoci o la plantilla. I considerem imprescindible destacar el perfil dels que van ser emprenedors, els que durant generacions s'han jugat el seu patrimoni per tirar endavant un negoci. S'han trencat la cara per mantenir aquests llocs de treball en la conjuntura més dura i difícil i consideràvem imprescindible que expliquessin la seva història.

La societat reconeix el treball que hi ha darrere d'una empresa?

És part del nostre objectiu, el reconeixement social que estem convençuts que es mereixen. Volem que la gent entengui tot el que han viscut i el que suposa ser empresari, perquè moltes vegades hi ha una manca d'empatia cap a aquest col·lectiu. I és imprescindible que reconeguem el que han fet, perquè sense l'empresari no es genera valor. L'empresari familiar aporta valor a la societat en el seu conjunt.

També se'ls humanitza?

Sí, perquè hi ha ocasions en les quals estan darrere d'una marca molt potent, però en realitat són persones amb els seus patiments, inquietuds, les seves preocupacions. Espanya no seria el que és sense ells.

A punt de finalitzar la tercera edició, com ha evolucionat el projecte?

Ha estat gradual. Des del primer moment hem tingut el suport de l'Institut d'Empresa Familiar, amb el qual tenim una relació molt estreta. L'estructura empresarial d'aquest país, en un percentatge molt important, està formada per empreses familiars, que són més d'un milió. És imprescindible que evolucionin amb la societat, que siguin competitives i, per això, se'ls ha de donar suport. Inicialment, als empresaris els costava més accedir a ser entrevistats. La visibilitat els ha preocupat sempre, i a poc a poc s'han adonat que explicar la història no només els humanitza sinó que els dona l'oportunitat d'evidenciar que són importants per a la societat.

A la tercera edició s'hi ha sumat Prensa Ibérica. Suposa una nova manera d'explicar les històries...

Amb ells hem fet un salt espectacular. Primer perquè Prensa Ibérica, ara a més amb el Grup Zeta, té un president, Javier Moll, que ha estat president de l'Institut d'Empresa Familiar, de manera que, quan els vam explicar el projecte, de seguida el van veure amb molt bons ulls i es van mostrar oberts a desenvolupar-lo conjuntament. Segon, perquè ells tenen capil·laritat en els diferents àmbits geogràfics, tenen mitjans líders a les comunitats autònomes. Al seu torn, als empresaris els interessava no només donar-se a conèixer en els àmbits en què són molt reconeguts, sinó estendre's. El salt ha estat exponencial.

En onze anys, l'empresa ha canviat, s'ha internacionalitzat i vostès han donat visibilitat a «Els que deixen empremta».

Hem vist una evolució espectacular de l'empresariat. Ha experimentat un procés de professionalització molt important, s'ha internacionalitzat també. Cada any fem un baròmetre amb l'European Family Business a 27 països sobre l'empresa familiar, entrevistem mil empresaris. I les dades són molt significatives. Avui, la innovació, la formació i la diversificació són claus. O la lluita pel talent. Tenen autèntics problemes per captar-lo i retenir-lo, sobretot el relacionat amb noves tecnologies. Els preocupen els canvis regulatoris; i la successió és prioritària. Els empresaris, al seu torn, ens demanen serveis. No només els tradicionals d'auditoria i els específics fiscals o legals, també els relacionats amb la consultoria, la transformació o l'estratègia. Molts, durant la crisi, han hagut de centrar-se en el seu core business i desvincular-se d'altres negocis que estaven emprenent. S'han produït inversions i desinversions... Els nostres serveis de fusions i adquisicions han estat molt demanats.

Ara demanen suport per portar a terme la digitalització. Quan una empresa tecnològica en origen formarà part d'«Els que deixen empremta»?

Les empreses que s'estan creant en aquest moment ja són de nadius digitals, neixen lliures de càrregues en aquest sentit. Però nosaltres ja no parlem de transformació digital, sinó de transformació en el seu conjunt. Són molt importants els recursos humans, tenir una estructura adequada, definir els models de negoci i l'estratègia en funció dels nous paràmetres.

Amb el Brexit s'ha produït una allau de consultes?

Hem desenvolupat una pràctica específica. Estem ajudant moltes empreses a adequar-se a aquesta realitat, tant angleses com espanyoles.

«Els que deixen empremta» mostra una Espanya que no apareix a les televisions. Viuen en una realitat diferent, al marge de la política? En quina Espanya viuen?

Els empresaris s'han acostumat a viure en aquest nou entorn. Per bé o per mal, han decidit que s'han de concentrar en el seu negoci. En el baròmetre és una evidència, no els influeix. El 66% diu que, tot i la incertesa, creixerà. Són molt conscients d'altres riscos, com els relacionats amb la ciberseguretat, però s'han abstret del que té a veure amb el món més institucional per centrar-se en la seva empresa.

Subsisteixen tot i els governs? És un signe de maduresa de país?

Possiblement ho sigui. Sí que demanen suport, mesures que els ajudin a seguir creixent, però s'adeqüen a la realitat. Tenim uns empresaris molt competitius en el món global. I això ho aplicaria també als directius. Espanya té un planter professional de gent amb empenta, que viu les coses no només amb cap sinó amb una passió molt diferencial. En moltíssims entorns veiem com l'empresa espanyola deixa empremta on és.

Per molt bona que sigui la teva marca, has de comunicar?

Ja no només és storytelling, és storydoing. Hem de treballar en aquesta línia. Cada vegada es busca més autenticitat, i aquí molts han demostrat que són molt autèntics. Això és també un diferencial en aquest projecte: explicar qui són, com ho fan i per què, sense molts afegits.

Què fa un advocat com vostè actuant com a responsable de comunicació i màrqueting?

Vaig estudiar Dret per immaduresa, perquè llavors no teníem la gamma d'oportunitats d'avui. El meu pare era advocat i vaig dir: «Aquí tindré una sortida professional». Però ja des de la universitat em vaig dedicar al màrqueting, al món comercial i a la creació. La meva primera oportunitat sorgeix aquí i fa més de 25 anys que em dedico al màrqueting i a la comunicació a multinacionals. Fa 15 anys que soc a KPMG. Tinc el luxe i el privilegi de ser 15 anys en un casa on es reconeix la importància del màrqueting i la comunicació. Creiem que aportem valor als professionals de la firma a través dels dos-cents informes que fem a l'any, dels esdeveniments que organitzem. L'any passat, més de 30.000 persones van assistir a esdeveniments que ha organitzat KPMG o han participat a través de la comunicació digital, les xarxes socials i, per descomptat, de les relacions amb mitjans de comunicació, que considerem imprescindibles.

Els propers reptes?

Estem en un procés d'evolució permanent. Quan vaig entrar a KPMG, érem cinc a màrqueting i comunicació. Hem crescut per adaptar-nos a la nostra estructura matricial. D'una banda, a més a més de les nostres línies de serveis, hi ha els sectors d'activitat en què operem. D'altra banda, hi ha les oficines. Volem fer cada cop més projectes transversals, que aportin a tots els professionals i amb una base molt digital. I on el nostre propòsit quedi molt clar: cada dia venim a treballar per dues raons, per fomentar el canvi i també per aportar confiança.