18 de febrer de 2020
18.02.2020

Querella per malversació contra el cap de l'oficina de Puigdemont

L'historiador Josep Lluís Alay és acusat per la Fiscalia «d'abusar» del càrrec i «d'enriquiment il·lícit»

17.02.2020 | 23:23
A l'esquerra, Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de Puigdemont, va a declarar a l'Audiència Nacional

La Fiscalia s'ha querellat per malversació i prevaricació contra l'historiador Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, per «abusar» del càrrec i aconseguir que la Generalitat li pagués els 4.580 euros d'un viatge com a observador del referèndum de Nova Caledònia. La querella contra Alay, una de les persones que acompanyaven Puigdemont quan l'expresident va ser detingut al març del 2018 a Alemanya en virtut d'una ordre del Tribunal Suprem, ha recaigut en el jutjat d'instrucció 28 de Barcelona i també es dirigeix contra la secretària general de Presidència, Meritxell Masó, per autoritzar les despeses sospitoses. L'oficina de Puigdemont denuncia una «persecució» contra Alay.

En la querella, la Fiscalia detalla que Alay es «va excedir» en les funcions que té atribuïdes i es «va apartar» de la seva obligació de servir els interessos generals amb el propòsit d'aconseguir un «enriquiment il·lícit».

En concret, segons la Fiscalia, va aconseguir que la Generalitat, gràcies a l'autorització «manifestament arbitrària i injusta» de la també querellada Meritxell Masó, es fes càrrec de les despeses del viatge a Nova Caledònia, malgrat que aquella activitat no es trobava entre les que tenia atribuïdes al capdavant de l'oficina de l'expresident.

El viatge va tenir lloc durant el referèndum sobre la independència de Nova Caledònia de França, el novembre de 2018, que van perdre els separatistes. Des de l'oficina al·leguen que Alay va ser convidat pel Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista, la força independentista a aquella regió francesa d'ultramar, i diuen que el procediment contra Alay respon a «raons polítiques i no legals».

Una altra de les despeses públiques presumptament injustificades que la Fiscalia atribueix a Alay, segons l'oficina de l'expresident català, són 11 euros d'un peatge per anar a la presó de Lledoners, on són els líders del procés. Segons la querella, la Generalitat va reintegrar a Alay les despeses corresponents als peatges de l'autopista a Lledoners el 3 de setembre del 2018, malgrat que «no hi ha cap raó» que ho justifiqui.

En l'escrit, encara que no ho inclou en l'apartat sobre fets suposadament delictius, la Fiscalia també detalla que des del seu nomenament al capdavant de l'oficina, la Generalitat s'ha fet càrrec de les despeses d'allotjament, desplaçaments, peatges, taxis i manutenció d'Alay en diversos dels viatges en què ha acompa-nyat el 2018 i 2019 Puigdemont. El ministeri públic cita viatges a Edimburg, Amsterdam, Illes Fèroe, Londres, Ginebra i Dublín.


Euroordre i suplicatori

D'altra banda, el tribunal de primera instància de Brussel·les va rebutjar ahir anul·lar el procés d'extradició de Puigdemont i l'exconseller Toni Comín i manté l'expedient «suspès indefinidament» fins que el Parlament Europeu es pronunciï sobre el suplicatori».

El tribunal informa les parts que la seva decisió està «lligada» a la del jutge d'instrucció belga que en el seu moment va «suspendre» el procediment fins que s'aclarís l'abast de la immunitat que els empara pel fet de ser eurodiputats, subratllen les fonts.

El tribunal també explica que sap que les autoritats espanyoles han sol·licitat a l'Eurocambra que aixequi la immunitat parlamentària de Puigdemont i Comín perquè siguin entregats a la justícia espanyola, motiu pel qual «ajorna indefinidament» l'expedient, «en espera del que decideixi el Parlament Europeu». La defensa de Puigdemont i Comín va demanar en la vista del 3 de gener que el procediment fos anul·lat i retornat a Espanya, perquè, segons va explicar l'advocat Gonzalo Boye, «és clar que tenen immunitat i entenem que mantenir l'euroordre en vigor fins i tot a Espanya vulnera el dret internacional».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook