Batlle: «Una part del sobiranisme no va acceptar fer major Trapero»

Batlle va explicar que va decidir nomenar el major Trapero perquè creia que hi havia un «buit» en el cos, una vegada que la policia autonòmica ja s'havia desplegat totalment a Catalunya. «Estàvem en un bon moment, els Mossos havien fet una bona feina», va emfatitzar, per la qual cosa va creure «oportú» recuperar la figura de major, vacant des del 2007, ja que no entenia per què no s'havia cobert abans.

Com ja va fer en el judici del procés al Tribunal Suprem, Batlle, que va exercir el càrrec amb Jordi Jané de conseller d'Interior, va explicar que va decidir dimitir quan ho va fer el seu cap polític, que va ser substituït per Joaquim Forn i qui, segons el testimoni, tenia dret a triar el seu equip. Batlle va al·legar motius personals, familiars i professionals, però sobretot la «incomoditat» per la situació que s'estava produint a Catalunya i que «desgraciadament s'ha anat prolongant en el temps». A més, sentia que no tenia la «confiança política» d'una part de la Generalitat, com també sabia que una part de l'independentisme va rebre com «una punyalada per l'esquena» que Trapero fos el màxim responsable operatiu dels Mossos. Quan va dimitir, Batlle estava totalment convençut que els Mossos, «com sempre», seguirien complint les normes. I segons va dir, que Trapero, que tenia «una gran autoritat en el conjunt del cos», també ho faria. No en tenia cap dubte.

Preguntat per una reunió que Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern presidit llavors per Carles Puigdemont, va sol·licitar a Trapero el setembre del 2016 per preguntar-li on serien els Mossos si es produís una «doble legalitat» a Catalunya, i el testimoni va dir que, tot i que no recordava tots els detalls, el major va respondre: «De legalitat només n'hi ha una». «Amb això va haver d'acabar la reunió», va afegir Batlle, qui durant el seu mandat, i davant les manifestacions d'alguns sindicats dels Mossos, va arribar a demanar «una estricta neutralitat» política del cos, «com s'ha anat produint de forma majoritària».

També es va referir a la seva relació amb el coronel Diego Pérez de los Cobos, director de Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat, amb qui va preparar la Junta de Seguretat de Catalunya. Per a Batlle, el coronel, que després va ser nomenat coordinador del dispositiu policial de l'1-O, era un càrrec de el ministeri de l'Interior, a qui mai va veure amb uniforme i amb el qual va despatxar «moltíssimes vegades» per preparar la junta. Reunions a les quals l'acompanyava Trapero i en què «hi havia moments de tensió», perquè es parlava de l'exercici de competències i la part catalana volia que els Mossos tinguessin «més facultats». «De vegades, es va produir una forta tensió dialèctica», va puntualitzar.