El fracàs escolar entre els joves d'origen marroquí és el doble que el dels autòctons i és més alt entre els nois. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi presentat ahir per la Fundació Ibn Battuta, que alerta sobre la poca continuïtat després de l'ESO per continuar amb estudis postobligatoris.

Concretament, l'alumnat marroquí acumula el 66,9% de fracàs escolar, xifra que entre els autòctons suposa el 36,5%. Segons l'informe, l'abandonament del sistema en les etapes postobligatòries és especialment accentuat en el cas dels nois marroquins. Dues terceres parts dels alumnes diuen haver superat l'ESO com a màxim, abandonant el sistema després de l'ensenyament obligatori.

Mentre que en els nivells d'educació primària i ESO augmenta la presència d'alumnes marroquins, al contrari del que passa amb els autòctons, el ritme positiu s'estronca després d'acabar l'ESO. Al batxillerat, l'alumnat d'origen marroquí representa només el 1,3% i a la formació professional se situa en el 2,8% del total d'estudiants matriculats.

Per gènere, la mitjana d'estudiants passa d'estar equilibrada en nivells infantils i obligatoris a estar més desequilibrada a batxillerat i a formació professional.

En concret, d'entre l'alumnat marroquí al batxillerat, el 62,38% són dones i el 37,62% són homes. Per contra, a FP els homes (52,26%) superen lleugerament les dones (47,7%).

El president de la Fundació Ibn Battuta, Mohammed Chaib, va destacar que el futur d'aquests joves està a les mans del món educatiu però també de les entitats i la societat. «Tothom hi té molt a dir, són joves d'aquí, catalans», va remarcar.

«Em sembla molt important pensar que la mentalitat dels marroquins també ha canviat», va dir sobre el fet que hi hagi més noies que continuïn els estudis postobligatoris.

El sociòleg Adrián Becerra, que ha dirigit l'informe fet per la consultora Sibilare, va assenyalar que hi ha diversos factors que contribueixen a l'èxit o el fracàs dels joves. Fer servir el català en el dia a dia (més enllà de l'escola), tenir una bona orientació acadèmica o entorn familiar, disposar d'un espai digne a casa on estudiar o tenir un accés fàcil a Internet són algunes variables que condueixen a l'èxit.

En aquesta línia, Chaib va indicar que la família és «importantíssima» i ha d'entendre «les prioritats» dels seus fills i el valor que aporten els estudis i també va remarcar com n'és, de bàsic, tenir un espai per estudiar.

«A més habitatge digne, més èxit escolar, això ho tinc claríssim», va dir, i va recordar que a casa seva eren vuit germans i que no tothom té una cosa tan «òbvia» com una taula i una cadira.»Són molts factors, no hi ha un factor únic», va afegir.

Per tot plegat, Chaib va fer una crida a la societat catalana, les famílies i l'administració perquè es faci un esforç per incorporar els joves. Com a exemple, va suggerir ampliar a més municipis catalans un programa que la fundació té en marxa des de fa un temps a dos instituts d'Aitona i Seròs.

Bàsicament consisteix en un model en què alumnes d'origen marroquí de batxillerat o de la universitat són els que fan les classes i el suport escolar a la resta d'alumnes. «Les veuen com un referent, com a persones que coneixen», va explicar el president de la Fundació Ibn Battuta.