Alfonso Alonso va dimitir ahir com a president del PP basc després que ahir el líder del seu partit, Pablo Casado, li comuniqués que no comptava amb ell per ser el candidat a lehendakari en les pròximes eleccions autonòmiques basques del 5 d'abril, càrrec que ocuparà Carlos Iturgaiz.

Després de 24 anys dedicat a la política, des que el 1996 comencés com a regidor a Vitòria, Alonso s'ha vist obligat a deixar el seu càrrec en perdre la confiança de Gènova després de diverses topades amb l'actual direcció. L'última, el seu desacord a col·locar en llocs de sortida membres de Ciutadans en la candidatura conjunta que ha negociat la direcció popular, alguna cosa que Alonso va titllar d'«inassumible».

Ahir a la tarda va anunciar visiblement emocionat la seva decisió «irrevocable» de deixar la política, encara que va voler reivindicar el paper històric del PP basc i va demanar a la direcció estatal del partit que «respecti la majoria d'edat» dels populars d'Euskadi. Va explicar que la seva marxa respon al fet que hi ha hagut «una col·lisió» amb la direcció popular en la manera d'entendre la política i d'entendre Espanya i la seva diversitat. «Al País Basc som molt gelosos de la defensa del nostre projecte polític perquè l'hem defensat a costa de la nostra seguretat personal i el sofriment de les nostres famílies», va exposar Alonso i va afegir: «El PP basc es va guanyar la seva majoria d'edat fa moltíssim temps pel seu coratge, la seva valentia i la seva fidelitat a aquests principis per sobre de la seva pròpia seguretat».

Fins que les bases nomenin en un congrés extraordinari al nou president del PP a Euskadi, serà la secretària general del PP basc, Amaya Fernández, la que substitueixi Alonso.

La nova coalició PP+Cs serà abanderada per Carlos Iturgaiz, l'històric dirigent popular que va abandonar la política en ser relegat a llocs sense sortida en les eleccions europees de l'any passat però que sempre va dir estar disposat a ajudar per al que necessités el partit.

Des de Gènova demanen tancar files entorn d'Iturgaiz i recorden la seva fermesa en els temps durs d'ETA i els seus bons resultats electorals, ja que el 1998, quan va ser candidat a lehendakari, va aconseguir per primera vegada que el PP fos la segona força més votada a Euskadi per darrere del PNB. Ahir mateix, va ser designat candidat pel Comitè Electoral Nacional i va afirmar que pretén fer front al projecte «fasciocomunista que vol trencar Espanya». També va demanar el «vot útil» als simpatitzants de Vox als qui va dir que no defraudarà amb la seva defensa de la unitat d'Espanya.

Iturgaiz, que va tenir paraules d'elogi per a Alfonso Alonso, va deixar clar que l'objectiu de la nova coalició és «frenar l'avanç del front popular» que avui governa el país entre «socialistes, comunistes, nacionalistes i batasunos».

El portaveu nacional de Vox, Jorge Buxadé, el va advertir, no obstant això que concorreran en solitari i aniran «per totes» tant en les eleccions basques com en les gallegues.

Fonts de la seu central del PP van definir el nou candidat com «un autèntic referent del constitucionalisme» i «un valent que ha donat la cara en els moments més complexos». Polítics d'altres formacions, com José Luis Rodríguez Zapatero, es van mostrar preocupats per aquest relleu al PP basc pel que pot suposar de tornada a l'aznarisme. També la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, va lamentar «profundament" que el PP «torni al passat» amb un candidat que es posiciona en l'«extremisme de les dretes».