La Fiscalia ha sol·licitat al Suprem que no admeti a tràmit el recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seva condemna d'inhabilitació per no retirar els llaços grocs d'edificis públics en període electoral i, en cas de no acceptar la seva proposta, demana que es confirmi la sentència.
En el seu escrit davant la Sala Penal, datat el 24 de febrer i a què ha tingut accés Efe, la Fiscalia demana directament que no s'admeti el recurs, si bé, subsidiàriament, impugna tots els motius que va al·legar Torra contra la seva condemna a any i mig d'inhabilitació per desobeir la Junta Electoral Central (JEC). D'una manera o d'una altra, el que demana el ministeri públic és que es confirmi la seva inhabilitació -que li impedeix exercir qualsevol càrrec local, autonòmic, estatal o europeu-, cosa que implica que seria apartat del seu càrrec de president.
La Fiscalia deixa clar que la condemna, imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no afecta «en cap cas» «la inviolabilitat parlamentària» de Torra perquè no es va produir arran d'«opinions abocades al Parlament», sinó per «fets i omissions davant els requeriments de la Junta Electoral Central».
La seva decisió, recorda, va ser «contrària a les exigències de neutralitat en període electoral (les eleccions generals del 10-N) que també obliguen el president de la Comunitat Autònoma».
En un escrit eminentment polític, Torra va denunciar una «palmària persecució política» que pretenia apartar-lo «il·legalment» del Govern, arguments en què no entra la fiscal perquè la sentència recorreguda «se cenyeix als fets i l'aplicació del dret».
Nega que el tribunal que el va condemnar és parcial o que s'hagi vulnerat la seva llibertat d'expressió, ja que, com va dir la sentència de la causa del procés per la qual van ser condemnats diversos líders independentistes, aquest dret «no té res a veure amb els fets, que no opinions, que aquí es descriuen».
En el seu escrit, la fiscal defensa la competència de la JEC com a autoritat superior en l'àmbit electoral i recorda que, a les eleccions generals, el president d'una comunitat «no té en absolut competències». I subratlla la gravetat dels fets en un cas en què s'han conculcat «de manera contumaç, oberta i reiteradament unes normes d'exigència obligada per a la imparcialitat i neutralitat de les institucions en el procés electoral».
