A partir d'ara els mitjans de comunicació no podran utilitzar, per il·lustrar les seves informacions, fotografies obtingudes a través de les xarxes socials, excepte amb el consentiment de les persones afectades. És el que es desprèn d'una sentència emesa per la sala segona del Tribunal Constitucional en relació amb una notícia publicada fa set anys per La Opinión-El Correo de Zamora.

Prensa Ibérica, grup a què pertanyen aquest diari i Regió7, manifesta el seu respecte a la decisió judicial, però anuncia que estudia impugnar la resolució davant els tribunals europeus, en entendre que els fets tenen rellevància informativa i que no ha de quedar a l'arbitri del protagonista de la notícia si la informació pot anar o no il·lustrada amb una fotografia seva.

La resolució de Tribunal Constitucional confirma una fallada de Tribunal Suprem en relació amb uns fets que es remunten al 8 de juliol del 2013, quan en una informació sobre un esdeveniment en el qual un home havia estat víctima d'un tret per part del seu germà ( que posteriorment es va suïcidar), es va acompanyar el text amb una imatge de l'agredit obtinguda de les seves xarxes socials, obertes en aquest moment al públic en general.

Aquesta persona va presentar una demanda contra La Opinión-El Correo de Zamora, en la qual sol·licitava 30.000 euros per intromissió en la intimitat, l'honor i la pròpia imatge. Aquesta demanda es va jutjar en primera instància i, posteriorment, a l'Audiència de Bilbao. Ja al Tribunal Suprem, els magistrats van decidir, un cop estudiat el cas, rebaixar a la meitat la pretensió econòmica i admetre parcialment el recurs interposat pel diari, en entendre que «no hi va haver vulneració de el dret a la intimitat», atès que el diari «El Correo de Zamora no va incórrer en cap extralimitació morbosa» i va respectar «els cànons tradicionals de la crònica de successos» en oferir als seus lectors una informació veraç.

Aquest mateix alt tribunal, a través de la seva Sala Civil, considerava que «la finalitat d'un compte obert en una xarxa social a Internet és la comunicació del seu titular amb tercers i la possibilitat que aquests tercers puguin tenir accés al contingut d'aquest compte i interactuar amb el seu titular, però no que pugui publicar-se la imatge d'ell mateix en un mitjà de comunicació».

El Suprem ja va determinar, per tant, que no hi havia intromissió en el dret a l'honor, encara que alhora dictava que no es podia publicar la fotografia.

Després d'aquest error, Prensa

Ibérica va decidir presentar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional per definir amb precisió la legitimitat o no de l'ús d'imatges de xarxes socials amb perfils públics. Ara, el tribunal de garanties s'ha pronunciat per primera vegada per establir que els mitjans de comunicació no poden fer ús de les fotografies que una persona tingui a les xarxes socials sense el seu exprés consentiment. Per això determina que la fotografia d'un particular «anònim o desconegut, o el que és el mateix, d'algú que no exerceix càrrec públic o una professió de notorietat, per més que sigui captada en un lloc públic, no pot utilitzar-se sense el seu exprés consentiment «. Tot i que en la decisió s'entén que la informació compleix amb els estàndards de rellevància pública o social i de veracitat en esdeveniments de rellevància penal, no s'ajusten als dos supòsits en els quals sí que s'admetria la publicació d'una imatge d'un ciutadà anònim sense el seu consentiment.