01 de març de 2020
01.03.2020
Regió7

Els Estats Units signen un acord històric amb els talibans per retirar les tropes de l'Afganistan

?A les portes dels comicis a la presidència del país nord-americà, l'actual líder, Donald Trump, preveu retirar paulatinament de l'Orient Mitjà més de 13.000 soldats en els propers 14 mesos

01.03.2020 | 00:04
Els Estats Units signen un acord històric amb els talibans per retirar les tropes de l'Afganistan

L'administració de Donald Trump ha signat un acord històric amb els talibans –una facció política i paramilitar fonamentalista islàmica– per retirar les tropes nord-americanes de l'Afganistan en els propers 14 mesos després de dècades de conflicte armat en el territori. El rotatiu nord-americà The Washington Post qualificava de «moment crucial» la signatura del pacte que posa punt final a 18 anys d'una guerra iniciada pel Govern de George Bush –que va acusar els talibans d'amagar l'instigador dels atemptats de l'11-S– i que s'ha cobrat la vida de milers de persones.

A les portes de celebrar els comicis als Estats Units, Trump retirarà 13.000 soldats nord-americans. Segons el pacte, durant els primers 135 dies es reduirà la seva presència a 8.600 efectius i es desnonaran cinc bases; passats nou mesos i mig, tots els combatents internacionals abandonaran el país. Així, en un termini de 14 mesos totes les tropes americanes s'hauran retirat de l'Afganistan. Un calendari que el president afganès, Ashraf Ghani, va remarcar que estava condicionat «al fet que els talibans compleixin els seus compromisos». A més dels nord-americans hi ha 8.500 soldats de 37 països que formen part de la missió de l'OTAN per entrenar, assessorar i assistir els cossos armats afganesos.


L'acord de Doha

Minuts abans de segellar l'acord, a Doha, i davant la presència de nombrosos líders internacionals i membres destacats de la política afganesa, Ghani va emfatitzar als occidentals que «la tragèdia de l'11-S ens va unir, i el sacrifici mutu va crear vincles d'interès mutu: la vostra seguretat i la nostra llibertat». «L'acord», va recordar, «obre la via a una pau duradora per al país», en un nou procés de negociació, aquesta vegada intra afganès, «que serà inclusiu». Els americans es retiren amb el compromís dels afganesos de no utilitzar les bases per atacar l'administració nord-americana o els seus aliats.

El replegament de les tropes americanes i les negociacions entre els talibans i l'executiu afganès han d'anar en paral·lel, en un ambient de treva, juntament amb el compromís talibà de no cooperar amb Al-Qaeda i Estat Islàmic (EI). «Talibans: mantingueu les promeses, talleu vincles amb Al-Qaeda, combateu a EI, reduïu la violència, asseieu-vos amb el Govern, sigueu pacients i inclusius. Treballeu pel progrés de dones i nenes. Estem llestos per ser recíprocs», va dir el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, durant la cerimònia. En el clímax de l'acte, el mul·là Baradar, líder talibà, i l'enviat dels EUA per a l'Afganistan, Zalmay Jalilzad, van signar els documents i es van estrènyer les mans amb sobrietat. «Déu és el més gran!», va clamar la delegació de la milícia, entre aplaudiments de la resta d'assistents.


Estratègia Trump?

Alguns analistes interpreten l'interès de l'Administració Trump en el pacte com la recerca d'un triomf de política exterior de cara a la reelecció. D'altres ho veuen com una mera ocultació de la derrota: al cap de 18 anys, els islamistes radicals als quals els EUA van fer fora del poder el 2001 després de l'11-S per amagar Bin Laden han recuperat el control de gairebé la meitat de l'Afganistan. La guerra, la més llarga lliurada per la superpotència, ha deixat 2.500 soldats morts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook