Els candidats demòcrates a la Casa Blanca s'enfronten avui a una jornada gairebé definitiva amb la celebració de primàries en catorze estats i un territori del país (Samoa Americana), on estan en joc una tercera part dels delegats que prendran una decisió final en la Convenció Nacional Demòcrata de juliol per elegir el rival d'president, Donald Trump, en les eleccions de novembre. Dos noms emergeixen com a favorits: l'exvicepresident Joe Biden i el senador per Vermont, Bernie Sanders.

Per fer-se una idea de la importància d'aquest dia: sumant tots els llocs de votació, estan en joc un total de 1.357 delegats dels 1.991 que garanteixen la nominació final a la convenció, on només cal una majoria simple per guanyar.

En qualsevol cas, ningú tindrà garantida la nominació final després d'aquest superdimarts, passi el que passi a Alabama, Arkansas, Califòrnia, Colorado, Maine, Massachusetts, Minnesota, Carolina de Nord, Oklahoma, Tennessee, Texas, Utah, Vermont, Virginia i Samoa Americana.

La junta electoral ha demanat paciència de cara als resultats finals, que no es faran públics fins d'aquí a uns dies. «Si ens poséssim a comptar en el moment en què tanquessin les urnes, estaríem deixant als votants sense drets, així de simple», explica a l'emissora NPR Kathleen Hale, directora de l'Institut de Recerca i Pràctica de l'Administració electoral de la Universitat d'Auburn.

«I si esperem a tenir un recompte dins de les quatre o cinc hores posteriors a el tancament de les urnes, necessitem una infraestructura molt més sofisticada i, francament, costosa perquè sigui fins i tot remotament possible», va afirmar.

A més, queden moltes altres incògnites per aclarir. La cúpula de el partit està atenta al que es considera com un test general sobre l'electorat, per la varietat ideològica de la població dels estats en joc, o la incorporació a última hora d'el magnat i exalcalde de Nova York Mike Bloomberg, absent de les primeres votacions.

Biden i Sanders són els candidats que semblen abocats a l'últim enfrontament. El primer, representant de les elits de el partit, emparat en la seva imatge d'estadista. El segon, pràcticament un «renegat» autoproclamat com a socialdemòcrata, i enfortit per l'impacte de les seves agressives bases a les xarxes socials.