La disgregació del vot de la dreta a les eleccions generals d'abril del 2019 va fer que Ciutadans i PP es quedessin sense escó a circumscripcions petites. Per evitar que la situació es repetís en futures conteses, els populars van proposar una coalició als taronges, que la van rebutjar. No obstant això, després de la patacada de Cs en la repetició electoral del novembre, els d'Inés Arrimadas han canviat d'opinió. Aquestes són les claus de com el «no» inicial s'ha convertit en un «potser» a Catalunya.

A l'estiu del 2019, el líder del PPC, Alejandro Fernández, va posar sobre la taula la possibilitat d'aliar-se amb Ciutadans per a la repetició electoral del novembre i també davant unes eventuals eleccions anticipades a Catalu-nya, amb les quals llavors s'especulava com a resposta de l'independentisme davant la imminent sentència del procés. Aquell mateix agost, els populars van registrar la marca Catalunya Suma, inspirant-se en la coalició Navarra Suma -formada per PP, Ciutadans i Unión del Pueblo Navarro-, que en el recent cicle electoral havia servit als conservadors per obtenir el primer lloc a eleccions municipals, autonòmiques i generals.

La resposta de Ciutadans va ser immediata: les aliances podrien forjar-se després de passar per les urnes, tant a Espanya com a Catalunya, on Inés Arrimadas va rebutjar encapçalar una coalició. «Espanya suma, però la corrupció resta», va assegurar el llavors líder del partit, Albert Rivera. «Les dues formacions sota una única marca contribuiria a generar encara més confusió entre els votants», va afegir el llavors secretari general, José Manuel Villegas.

Igual de contundent va ser la negativa en àmbit autonòmic, on actualment Cs és primera força, amb 36 escons, i el PPC és al grup mixt amb quatre diputats. «No rotund», va assegurar el diputat Nacho Martín Blanco, mentre que la líder del partit a Catalunya, Lorena Roldán, va suggerir que es tractava d'una proposta partidista.

La repetició electoral del mes de novembre passat va trastocar el tauler de negociació: Ciutadans es va ensorrar en l'àmbit estatal fins a quedar-se amb només deu escons i a Catalunya va perdre la meitat dels vots recollits l'abril passat i va quedar darrere del PPC per primera vegada des de l'any 2017.