03 de març de 2020
03.03.2020

El cap dels Mossos de la Catalunya Central nega «passivitat» en les ordres de l'1-O

L'excomissari en cap de la policia catalana a Barcelona, Joan Portals, diu que Trapero els va demanar que fossin «neutrals»

02.03.2020 | 23:28
Josep Lluís Rossell, declarant a l'Audiència Nacional

Josep Lluís Rossell, intendent i cap de la sala central de comandament dels Mossos d'Esquadra l'any 2017, va negar ahir que es donés cap ordre de fer seguiments i vigilàncies a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. L'actual cap dels Mossos a la Catalunya Central va afirmar que tampoc es va donar cap ordre de passivitat per facilitar el referèndum.

Rossell, a més, va explicat que el 20-S totes les peticions de suport de la Guàrdia Civil a Economia van arribar pels canals oficials a la sala però que Ferran López, amb qui mantenia contacte telefònic, ja n'estava al corrent per converses telefòniques amb comandaments de la Benemèrita. «Em deia que ja en tenia coneixement i nosaltres fèiem la resposta formal», va dir.

Rossell també va explicar que des de la sala central de comandament s'enviaven els «incidents rellevants» com ara accidents mortals o activacions de plans d'emergència a diverses llistes de distribució.

Entre els destinataris, va dir, hi havia la conselleria d'Interior, els secretari i el director general dels Mossos. A preguntes de la defensa de Trapero, Rossell va dir que aquests enviaments d'incidències es van fer durant tot el 2017 i que, a més, creia que s'havia fet així des de la creació de la sala.

Per la seva banda, el surienc Miquel Esquius, excomissari en cap dels Mossos i excomissari en cap de la comissaria general de mobilitat, ha explicat que efectius de la seva comissaria van ser destinats a l'operatiu de l'1-O. Ha detallat que alguns dels agents en qüestió són especialitzats i no treballen els caps de setmanes, però tot i així se'ls va mobilitzar.


«Neutralitat»

L'excomissari en cap dels Mossos a la ciutat de Barcelona Joan Portals va assegurar que el major del cos, Josep Lluís Trapero, els va insistir diversos cops abans de l'1-O que agents i comandaments havien d'actuar amb «neutralitat» i recordant que són «la policia de tots». A més, no es va donar cap ordre de seguiment als cossos estatals, no es va incentivar la inacció per facilitar el referèndum, i no es van donar instruccions diferents a les pautes d'actuació enviades a tots els agents.

També va assegurar que abans de l'1-O i després el sistema de coordinació dels agents d'ordre públic ha estat el mateix que aquell dia: sobre el terreny es demanen reforços al Cecor regional i aquest ho demana al Cecor central, que decideix.

Portals va refermar bàsicament les declaracions que han fet altres testimonis del cos durant el judici. A més, va explicar que els agents al seu càrrec van fer 27 minutes policials per actes de campanya del referèndum i després van fer 212 inspeccions a centres de votació de la ciutat alertant els directors.

Es va fer amb patrulles de seguretat ciutadana, però també del Grup d'Atenció a la Víctima i de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat, que no solen sortir habitualment. Els dos dies abans del referèndum, amb la iniciativa Escoles Obertes, es van aixecar 786 actes als 208 centres de votació, una mitjana de gairebé quatre per cada escola.

No obstant això, no es va tancar cap punt de votació perquè «objectivament no es donaven les circumstàncies descrites a la part dispositiva de la interlocutòria del TSJC». No es va trobar cap tipus de material directament vinculat a la votació ni res que fes pensar que es preparava un referèndum. El mateix dia 1 deu centres no van obrir, i l'ARRO va poder tancar, ja a la tarda, dos centres al districte de Sants-Montjuïc i un al de Sant Martí. Això va ser així perquè el comissari Ferran López va ordenar a primera hora de la tarda que els binomis que estiguessin en escoles tancades de feia hores i les unitats antiavalots s'agrupessin.

En tot cas, va dir que els criteris d'actuació sempre són els mateixos, abans i després de l'1-O, i ha posat d'exemple les manifestacions del passat mes d'octubre del 2019 en protesta per la sentència del Tribunal Suprem.

El comissari va defensar el sistema de coordinació i distribució d'efectius d'ordre públic, passant primer del terreny al Cecor regional i després al Cecor central, cosa que, segons ell, no alenteix aquesta distribució. També va recordar que un diumenge qualsevol treballen uns 400 mossos a Barcelona, i aquell dia ho van fer més de 1.200.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook