06 de març de 2020
06.03.2020

Una jutge demana al Suprem que investigui Puigdemont per corrupció

La magistrada atribueix delictes de prevaricació, frau i falsedat documental a l'expresident

05.03.2020 | 23:47
Carles Puigdemont

La titular del Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona ha remès al Tribunal Suprem una exposició raonada en la qual sol·licita que s'investigui l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per delictes de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental en la gestió de la qualitat de l'aigua de la ciutat quan era alcalde.

La magistrada ha accedit a la petició que ha formulat la Fiscalia Anticorrupció perquè considera que Puigdemont hauria destinat el 2015 un milió d'euros previstos a «l'aplicació del cànon extraordinari de la concessió del servei d'aigües» per comprar un fons d'art per a l'Ajuntament.

Aquesta investigació va començar fa quatre anys, després que la CUP presentés una denúncia a Anticorrupció. La jutgessa de Girona va sol·licitar la imputació de Puigdemont al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però després que l'expresident adquirís la condició d'europarlamentari, és el Suprem l'òrgan encarregat d'aquestes actuacions.

Segons consta en la investigació, la gestió del servei d'aigua a Girona és a càrrec d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA (Agissa), una empresa mixta amb el 80% de capital privat i el 20% restant dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter. El març del 2013, en el marc de l'aprovació de la segona pròrroga de la gestió de l'aigua en aquesta societat, es va introduir el pagament d'un cànon extraordinari de 3,75 milions d'euros als tres consistoris.

D'aquesta quantitat, el consistori que llavors dirigia Puigdemont va rebre un total de 2.625.000 euros, import que «havia de revertir en el mateix servei» d'aigües, segons un informe del secretari de l'Ajuntament que consta en l'escrit d'Anticorrupció. No obstant això, i mitjançant un «artifici» comptable, explica el fiscal, un milió d'euros d'aquest cànon es van destinar a la compra d'un fons d'art que havia pertangut a l'historiador Rafael Santos Torroella i que estava valorat en 4,7 milions.

L'artifici va consistir en la «modificació de crèdit per transferència entre partides» i, finalment, la compra i el finançament de la col·lecció la van autoritzar un total d'11 regidors del ple de l'Ajuntament del 14 de febrer del 2014. Una modificació de crèdit que, tal com remarquen els informes pericials, no es podia dur a terme perquè «no es podien fer servir els diners que s'havien obtingut per al cànon extraordinari perquè tenien una finalitat concreta», és a dir, «el cicle de l'aigua».

L'operació per ocultar la procedència dels diners per al primer pagament de la col·lecció d'art es va fer, segons Anticorrupció, «amb el coneixement i aprovació de Carles Puigdemont». Una maniobra que, a parer de la magistrada de Girona, va contravenir la llei d'hisendes locals.

Els investigadors subratllen que tota aquesta operació va causar un perjudici en el patrimoni de l'Ajuntament de Girona. En un informe de l'Agència Tributària que incorpora les actuacions, s'adverteix que «de la mateixa manera que s'ha incrementat al doble el cànon, les inversions que s'han de fer s'han reduït gairebé a la meitat, en detriment de la qualitat i de l'estat de les instal·lacions».

«Es va idear un artifici, amb els pressupostos de l'equip de Govern, que van assumir, amb més o menys coneixement, 11 regidors en el ple del 14 de febrer del 2014. I aquest artifici va comportar un substancial minvament del patrimoni de l'Ajuntament en una àrea tan sensible com l'aigua», subratlla l'escrit d'Anticorrupció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit