Com era previsible es va consumar el daltabaix borsari i, ahir, un nou «dilluns negre» als parquets de tot el món, la borsa espanyola tancava amb una caiguda pròxima al 8% (7,96%), i quedava en els 7.708 punts, arrossegada per la caiguda del preu del barril de petroli de gairebé un 30% en els primers compassos de la cotització dels mercats europeus i pels efectes econòmics del coronavirus que amenacen amb una nova recessió. Amb la patacada d'ahir -el descens és el més pronunciat des del Brexit, quan el mercat va perdre gairebé un 12% en una sessió-l'Ibex 35 ha perdut un 23,24% en la desfeta de les tres últimes setmanes, gairebé una quarta part del seu valor en tot just 20 dies. El principal indicador se situa en nivells de juny del 2013 en ple procés de recuperació de la Gran Recessió. Tots els valors de van tancar en vermell, liderats pels enfonsaments d'ArcelorMittal (-17,32%), Banc Sabadell (-15,8%), Repsol (-15,13%), BBVA (-13,21%), Banc Santander (-11,97%) i Mapfre (-11,03%).

La caiguda de les borses a Europa es va alimentar així mateix del daltabaix dels principals índexs estatunidencs. L'índex Dow Jones s'anotava una contracció del 7,17% als pocs minuts de l'obertura dels mercats, fins a situar-se en els 24.009 punts. Per la seva part, el S&P 500 registrava una caiguda del 7,18%, fins a aconseguir els 2.759 enters, mentre que el Nasdaq 100 descendia fins als 7.920 punts, un 7,38% menys. Les caigudes inicials anticipades pels futurs s'han anat matisant després de l'aturada de 15 minuts imposat pel mercat novaiorquès per a evitar una sotragada més forta.

Wall Street reaccionava així en una jornada negra marcada per la guerra del petroli i l'impacte econòmic del coronavirus. La majoria dels índexs borsaris a Europa també experimentaven baixades superiors al 8%: Frankfurt queia un 9%, París retrocedia més del 10% i Milà es desplomava més d'un 11%.

El Fons Monetari Internacional (FMI) va instar els governs a aplicar «mesures monetàries, fiscals i financeres significatives» per ajudar les llars i empreses afectades per l'impacte del coronavirus. «Tenint en compte l'ampli abast de l'epidèmia en molts països, els amplis vincles econòmics transfronterers i els efectes en l'activitat econòmica i en els mercats financers i de matèries primeres, la necessitat d'una resposta internacional coordinada és clara», defensa l'economista en cap de l'FMI, Gita Gopinath.