Més de 29.000 famílies en dificultats podran continuar vivint a casa seva encara que no hagin pogut pagar les seves hipoteques, segons les previsions del Govern, que ahir va prorrogar fins al 2024 la suspensió dels desnonaments en els col·lectius més vulnerables. El Consell de Ministres va aprovar un reial decret llei de mesures urgents en l'àmbit econòmic que reforça la protecció a col·lectius vulnerables en risc de desnonament hipotecari.

Segons va explicar en roda de premsa la ministra portaveu, María Jesús Montero, el Govern està intentant atendre una realitat social, perquè encara que la recuperació econòmica es comença a notar en les famílies, en moltes no té cap efecte.

Des de 2013, impulsat pel llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, la banca espanyola va deixar de desnonar les famílies en dificultats, i ara l'Executiu amplia aquesta paralització dels desallotjaments després de l'impagament de les hipoteques fins a 2024.

A més, el Govern amplia el concepte de col·lectiu vulnerable, de manera que a més dels titulars de la hipoteca en atur o famílies amb algun membre amb discapacitat, en situació de dependència o majors de 60 anys, s'incloguin les famílies monoparentals amb un sol fill com a beneficiaris de la suspensió dels desnonaments.

S'estableix també que el nivell d'ingressos familiars màxim per a acollir-se a aquesta mesura s'incrementarà en funció del nombre de fills, explica el Ministeri d'Assumptes Econòmics en un comunicat.

La paralització dels desnonaments hipotecaris fins a 2024 en el cas de les famílies més vulnerables s'esperava des que dilluns el vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, l'avancés en les seves xarxes socials, destacant que complia amb les reivindicacions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

Encara que el sector financer espanyol en el seu conjunt es va comprometre a no dur a terme desnonaments de famílies del seu primer habitatge després de l'impagament de la hipoteca des de 2012, s'han continuat produint nombrosos desallotjaments derivats de no pagar lloguers.

Per això el Govern signarà en els pròxims mesos un nou acord per prendre mesures concretes que frenin els desnonaments per impagament del lloguer, que ja són la majoria dels quals es produeixen.

Per aconseguir-ho, l'Executiu ampliarà la reforma ja prevista de la Llei d'Arrendaments Urbans per prohibir desnonaments per impagament del lloguer en zones de mercat tensionat i en cas que tinguin relació amb fons voltors, que fan negoci amb un dret bàsic.

Al marge de la paralització dels desnonaments aprovada ahir, el Consell de Ministres ha aprovat una modificació de la Llei de Societats de Capital (LSC) que permetrà la Sareb continuar la tasca que està desenvolupant des de 2013, sense que el consum dels seus recursos propis provoqui la seva dissolució.

La ministra portaveu va explicar que està modificació està motivada per la «pròpia naturalesa de Sareb», a la qual no és aplicable la causa de dissolució per reducció de patrimoni net.

Aquest canvi permetrà que Sareb mantingui les seves funcions amb normalitat fins al final del seu mandat, el 2027, contribuint a obtenir el màxim valor de la venda de la cartera d'actius que va rebre el 2012, així com d'altres iniciatives com la promoció d'habitatge social, amb un parc habilitat de 10.000 pisos. El reial decret llei amplia també els tipus d'entitats financeres que poden sol·licitar la seva transformació en bancs, incloent a les societats de valors, entitats de pagament i entitats de diners electrònics, en línia amb altres Estats membres de la Unió Europea.