Maite Noguera té una tia que no surt de casa perquè encara no sap si està contagiada. Aquesta veïna d'Igualada, que regenta un comerç al centre de la ciutat, li va comprar una màscara i li va deixar al replà perquè uns minuts més tard, quan ella ja hagués marxat, la pogués recollir. Volien evitar el contacte físic. Els igualadins estan aprenent a extremar les precaucions des de l'aparició del brot de Covid-19 i, sobretot, des que la Generalitat va decidir aïllar la ciutat durant dues setmanes per evitar el descontrol de la seva expansió.
Ahir, primer dia del confinament a la capital de l'Anoia, hi havia molts menys vianants del que és habitual als carrers del centre, on el sector comercial és més potent i un divendres habitual hi ha molta gent i costa trobar-hi aparcament. Només s'hi passejaven els que anaven a comprar a les botigues d'alimentació i els necessitats d'unes dosis de normalitat davant una situació excepcional.
Però la majoria de comerços tenien la persiana abaixada, i els pocs ciutadans que s'hi passejaven, alguns amb presses, evidenciaven que al carrer no era possible trobar la quotidianitat anhelada. Noguera comercialitza matalassos i mobles en una botiga de la rambla de Sant Isidre, en el centre comercial de la ciutat. «He netejat amb lleixiu el terra, em rento les mans sovint i he desinfectat estris i aparells amb els quals treballo, com el teclat de l'ordinador», destacava ahir, en una jornada sota mínims i en què cap client va trepitjar la botiga.
Ahir li havien de portar en camió un matalàs per a un client que l'havia encarregat. «M'han avisat que han hagut de donar mitja volta quan han trobat els controls policials als accessos de la ciutat», lamentava. Va obrir la botiga, a diferència d'altres establiments de la Rambla de Sant Isidre, per intentar seguir la rutina, però era ben clar que la ciutat havia perdut el seu ritme habitual.
Àngels Cuerva passejava amb la seva mare pel carrer Sant Magí, també al centre de la ciutat. «Soc d'Òdena i he anat a buscar la meva mare, que viu a Vilanova del Camí, municipis on també hi ha el confinament. Se'ns fa molt estrany no poder sortir de les nostres poblacions i estic neguitosa per saber com acabarà tot plegat», manifestava amb certa preocupació en veure que poques persones s'atrevien a sortir al carrer.
Les dues es dirigien ahir al migdia a casa d'una tia, que viu sola, per dinar i fer-li companyia. «M'he de resignar a no sortir d'aquests municipis i de no poder anar a la feina. Treballo els caps de setmana a Barcelona, per la Diputació, i han entès que aquests dies no hi pugui anar», explicava, i afegia que aprofitaria el temps per fer tasques típiques de les vacances, com llegir molt i ordenar la casa. «També ens farem compa-nyia amb la família perquè la meva mare, per exemple, va al centre de dia, però ara està tancat per prevenir més contagis», afirmava.
Restriccions a la feina
No tots els bars eren oberts al centre d'Igualada ahir, i els que hi tenien una terrassa al carrer servien pocs vermuts al migdia. Era un senyal que la majoria de la ciutadania seguia les recomanacions de quedar-se a casa.
David Ciscuella, que treballa en una entitat bancària, va sortir a beure una cervesa, i així refrescar la gola, en la terrassa d'un bar de la Rambla de Sant Isidre després de la jornada laboral.
«Tenim prohibit anar a visitar els clients i només atenem els que s'adrecen a l'oficina. La natació és una de les activitats gairebé diàries que ha deixat de fer en tancar la piscina municipal com a mesura de prevenció», emfatitzava. Amb els companys, comentava la incertesa dels dies que vindran i la sensació gairebé claustrofòbica d'alguns coneguts. També es preguntaven si les mesures dràstiques que s'han pres serviran per frenar l'expansió del virus.
Igualada va superar ahir el primer dia de quarantena i, malgrat que alguns anessin a treballar i altres afrontessin la situació com unes vacances obligatòries, molts tenien clar que la situació d'excepcionalitat és llarga i que cal afrontar-la.
