L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha recorregut davant del Tribunal Constitucional la seva condemna a deu anys i mig de presó per sedició, al·legant que la sentència amenaça de «restringir severament» el dret de protesta i augmenta el risc «d'actuacions policials molt més violentes». En el recurs, Forn esgrimeix que el Suprem ha vulnerat una desena de principis constitucionals, entre els quals el de defensa, legalitat o presumpció d'innocència, així com al jutge predeterminat per la llei, ja que considera que havia d'haver estat jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La defensa de Forn, exercida per l'advocat Xavier Melero, argumenta en el seu escrit que, en condemnar per sedició, el Suprem està situant aquest delicte «en un punt clarament pertorbador per a les llibertats públiques vinculades al dret de protesta» que afecta no només als promotors de mobilitzacions, sinó a la «ciutadania en general». «A partir d'ara, convocar o participar en una mobilització de protesta de qualsevol índole o en actes de desobediència, si són de caràcter massiu i organitzat, implicarà plantejar-se seriosament el risc de ser encausats sota tan severa figura delictiva», adverteix el recurs de Forn.

A més, sosté Melero, la sentència fixa un «duríssim barem per establir què ha de ser una actuació proporcionada i congruent» de les forces de seguretat davant d'una àmplia protesta ciutadana, atès que la «tolerància» dels Mossos davant aquest tipus de mobilitzacions s'ha saldat amb una condemna de més de deu anys de presó al seu màxim responsable polític. «En definitiva, no es corre només el perill de restringir severament l'àmbit de l'exercici dels drets de lliure expressió, manifestació i protesta dels ciutadans per l'amenaça de dures penes, sinó que s'incrementa notablement el risc que el seu exercici es vegi afectat per actuacions policials molt més violentes», manté el recurs.

L'escrit esgrimeix també davant el Constitucional la «nissaga autoritària» de delicte de sedició, utilitzat «històricament per reprimir amb duresa els moviments polítics i socials allà on no arribava el de rebel·lió» mentre oferia «cobertura legal a l'ús de violència desmesurada per part de les forces de seguretat». Forn considera que, amb la democràcia, el legislador hauria d'haver derogat aquest delicte o com a mínim eliminat de la mateixa els seus «gens autoritaris», mentre que el Suprem hauria d'haver-li «aplicat cirurgia», interpretant restrictivament el precepte d'acord amb els drets fonamentals.

Després d'insistir en el caràcter pacífic i cívic de les mobilitzacions de l'independentisme, Melero alerta de la incongruència que els líders del procés hagin estat condemnats per una «sedició sense alçats», atès que ni votants ni manifestants han estat castigats per això. En definitiva, per a Forn, el delicte de sedició «ha estat l'única via que els jutges van trobar per concedir als fets una rellevància penal d'acord amb la importància i gravetat política del que ha passat», però amb això, afegeix, han vulnerat el principi de legalitat.