14 de març de 2020
14.03.2020

A tocar la zona zero de l'anoia

14.03.2020 | 00:02

A la Pobla de Claramunt hi ha l'Hotel Robert. És familiar, ara va per la cinquena generació i tenen moltes històries acumulades al llarg dels anys. Fins i tot recorden quan durant la Guerra Civil els van obligar a transformar-lo en quarter general. La seva situació, al costat de l'antiga carretera nacional, l'ha convertit en un lloc de pas i en un punt de trobada, també pel seu restaurant.

Ahir es respiraven aires d'una altra jornada extraordinària. La Pobla està situada a tocar de les quatre poblacions confinades però viu aquestes primeres hores completament trasbalsada per la nova situació. Tothom té històries per explicar, perquè les vides, les famílies i les feines es reparteixen entre els pobles de la zona i les carreteres estan tallades.

A l'hotel mateix ja havien anat veient com les reserves es cancel·laven en els darrers dies, en la majoria de casos sense compensació. També s'han anul·lat banquets i totes les reserves de la Mostra Igualada, la fira d'espectacles infantils i juvenils que s'havia de celebrar a finals de mes.

«Està fotut, fotut», deia Blanca Vich de l'hotel. «La gent està espantada». Les tres persones que treballen a la cuina no havien pogut anar a treballar. A mig matí no els havia arribat ni carn ni fruita. Per contra, en l'última nit s'havien ocupat de cop vint habitacions de l'hotel, per les moltes persones que s'havien quedat atrapades per la situació.


Mossos amb mascaretes

A fora, a la benzinera, en Custodi tenia una mica més de feina del compte. Tot i que la carretera cap a Igualada estava bloquejada per agents dels Mossos d'Esquadra amb mascaretes i llargs embussos, hi havia qui anava al polígon dels Plans d'Arau o intentava entrar a la zona confinada.

Hi ha empreses que seguien treballant, com es podia veure pel fum blanc que sortia de les xemeneies. D'altres, s'havien aturat perquè el personal no hi havia pogut arribar.

Un peixater explicava que havia entrat a repartir a Igualada a primera hora i que després no el deixaven sortir. Va marxar per un altre control. Hi havia policies que indicaven equivocadament als cotxes que es dirigissin a d'altres controls embussats, i agents que reconeixen no ser de la zona ni tenir informació clara de quines alternatives s'oferien.

A la gasolinera s'hi anaven aturant cotxes, la majoria amb només una persona a dins. Alguns s'ho prenien amb humor. «Jo faré vacances forcades, però tu demana que et paguin plus de perillositat!». D'altes, amb entusiasme. «M'encanta que això passi. És el decreixement que necessitem. Ara a casa i gaudir la vida». N'hi havia que feien prediccions. «Això és una prova pilot. Volen veure com reacciona la gent. I, segons com, dimarts o dimecres confinaran tot Catalunya».


La impossible conciliació

La situació més delicada era per a les persones que no podien anar a treballar pel tancament de les escoles. Dijous es va avançar el retorn de les criatures de La Pobla que estaven de colònies. «Si no em mata el coronavirus seran els meus tres fills!», deia la treballadora d'un local que havia hagut de tancar. «He hagut de marxar d'Òdena i anar a viure amb la família», afegia un altre. «M'acabo de comprar un cotxe a Igualada i no el puc anar a buscar!».

La majoria de comerços de la Pobla de Claramunt estaven oberts, encara que a mig gas o amb situació d'excepció. A l'estanc i a la farmàcia hi havien col·locat cartells per demanar l'entrada d'un màxim de dues persones. A la farmàcia, també un esprai amb alcohol del 70% per desinfectar-se.

Tothom en sortia fregant-se les mans, com si acabés de fer un bon negoci. En veritat, potser no havien comprat res, al matí es va acabar l'últim gel higienitzant, de gairebé de 10 euros. Tampoc no quedaven mascaretes. Si que s'ofertava, en canvi, un extens repertori de sabons de mà. Després d'atendre a cada client, el personal de la farmàcia desinfectava al taula. La gent s'esperava a fora, deixant gran distància entre els uns dels altres. «No ens podem tocar, com menys ens apropem millor!».


Mascaretes dosificades

Al centre mèdic de La Pobla només entregaven mascaretes a les persones amb tos i febre. Es van passar el dia donant recomanacions de com fer front al virus d'aspecte invisible.

El tren que anava cap a Igualada s'aturava també a la Pobla, en algun cas portant només un passatger. Quan faltaven uns minuts per les 10 del matí van sonar les campanes de l'Església de Santa Maria. Un petit grup va acudir a la missa diària. El temple és gran i els oficis seguiran fent-se el cap de setmana. El pròxim funeral, però, serà directament al cementiri.

Mentrestant, a la ràdio, dos saberuts barcelonins deien estar sorpresos pel fet que confinar la Conca d'Òdena no hagi suposat «cap mena d'incidència». Que diferent que es veu el món des de segons quines talaies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit