Unes 70.000 meses electorals obren aquest diumenge a França per acollir la primera volta de les eleccions municipals amb extraordinàries mesures per evitar el contagi del coronavirus que està avançant en el país.

Gairebé 48 milions d'electors estan cridats a elegir els alcaldes de 35.000 municipis per als propers sis anys, uns comicis que s'estan desenvolupant en un ambient particular, amb el país més pendent de l'epidèmia que de les urnes.

Poques hores després que el Govern anunciés el tancament de tot establiment públic no essencial, les meses electorals s'afanyen a rebre els ciutadans, amb la mirada posada en la taxa de participació, per aclarir la incògnita de si la por al contagi incidirà en l'abstenció.

En les últimes hores s'han multiplicat les veus que demanaven a l'Executiu el retard de la cita electoral en aquestes circumstàncies.

És el cas de la presidenta de la regió d'Occitània, la socialista Carole Delga, que després que el primer ministre, Édouard Philippe, anunciés el tancament de bars, restaurants, discoteques, cinemes i botigues no essencials demanar ajornar els comicis.

"A la vista de les últimes declaracions del primer ministre i de la creixent inquietud de la població, estimo que el més sensat seria endarrerir les eleccions municipals", ha indicat a la xarxa social Twitter.

El número 2 del partit conservador Els Republicans al Senat, ha considerat per la seva banda que "haver mantingut aquestes eleccions municipals en aquestes condicions és una aberració".

El Govern es va plantejar el retard electoral dijous passat, poc abans que el president, Emmanuel Macron, es dirigís a la nació en un discurs televisat.

Però els líders dels principals partits es van oposar de forma rotunda i, fins i tot, van arribar a assegurar que fer-ho equivaldria a un cop d'Estat "institucional.

És el cas del president de Els Republicans, Christian Jacob, que va assegurar que Macron pretenia retardar els comicis per ocultar el revés que els sondejos auguren al seu partit a les municipals.

Davant aquest panorama, l'Executiu va assegurar que el comitè científic que li està assessorant per afrontar la crisi del coronavirus els assegurava que la cita amb les urnes no suposaria un factor suplementari d'extensió de l'epidèmia.

L'impacte és, asseguraven, similar a què hi ha en un supermercat, establiment que també es manté obert, a condició que s'atenguin certes mesures excepcionals.

Així, les meses electorals tindran gels per rentar-se les mans, una persona dedicada a la neteja, senyals a terra per mantenir la distància entre electors, i missatges recordant que cal evitar contactes entre ciutadans.

Els presidents de les meses electorals hauran de donar prioritat a gent gran i persones fràgils perquè emetin el seu vot, per evitar que romanguin molt temps en les cues.

El Ministeri de l'Interior publicarà al llarg de la jornada dades de participació fins a les 20.00 hores (19.00 GMT), quan tanquen la totalitat de les taules i començarà el recompte.

Les enquestes auguren un bon resultat per als ecologistes, estabilitat per conservadors i socialistes, una moderada pujada de l'extrema dreta i un mal resultat per al partit de Macron.

Però, més que en termes absoluts, les eleccions seran mesures amb el focus posat en victòries o derrotes simbòliques, en les grans ciutats, que no es coneixerà fins a la segona volta de diumenge que ve.

Si es compleixen els pronòstics, París quedarà en mans socialistes i Marsella en la dels conservadors i el partit de Macron aspira a guanyar Lió.

El mateix primer ministre es juga el seu futur com a cap de llista dels "macronistas" a Le Havre, a l'igual que altres ministres en altres ciutats de país.

L'extrema dreta pot aconseguir a Perpinyà la ciutat més gran de la seva història i els ecologistes somien amb conquerir una ciutat tan important com Bordeus.