Els fidels catòlics van romandre a casa seva. Això va fer que les dues esglésies que la Unitat Parroquial de Berga va decidir deixar obertes al públic per a qui volgués anar-hi a buscar consol espiritual, majoritàriament estiguessin buides.

Després que dissabte els bisbats de les 10 diòcesis catalanes suspenguessin les misses, ahir, a Berga, van obrir portes els dos temples previstos: el del santuari de Queralt, emblema per als creients berguedans, i el de les Sagramentàries, un dels que acull més practicants en les seves misses de diumenge al matí. Tanmateix, aquests espais van quedar buits perquè van ser poques les persones que s'hi van acostar a pregar o a recollir-s'hi.

A l'església queraltina, dos cartells a les dues entrades informaven de la suspensió de les misses a causa del coronavirus. I demanava als visitants que estiguessin separats per evitar el risc de contagi. Un diumenge normal a la missa de 2/4 de 12 hi sol haver una trentena de persones. Ahir, la marededeu berguedana va estar sola llevat del guardià del santuari, Albert Pujol, que hi viu amb la seva família. Fa nou anys que fa aquesta feina. És ell qui s'encarrega d'obrir i tancar les portes de l'església i del manteniment, així com d'obrir la botiga de records. També s'encarrega de netejar els lavabos públics, una tasca que en les circumstàncies actuals fa amb guants i mascareta.

En declaracions a Regió7, Ramon Barniol, capellà custodi de Queralt des de fa tres dècades i de 84 anys d'edat, explicava que no recordava haver viscut «una situació tan grossa com aquesta».

Per telèfon, va explicar que dissabte ja no va pujar a Queralt i que s'ha confinat al domicili familiar a Avià, i que viu aquesta situació «com la majoria de la gent, a casa, obeint les directrius del Govern». Creu que l'Església, i Queralt en concret, «pot oferir l'esperança que, si tots fem bondat, això serà menys ample del que es diu». En el seu confinament, mossèn Barniol resa i demana que «Déu ens ajudi i la mare de Déu de Queralt també ens doni un cop de mà».

Per la seva banda, Marc Majà rector de Berga, va explicar a aquest diari que la comunitat religiosa «estem vivint aquesta situació sobre la marxa, estem atenta al que va passant i al que se'ns va dient». Va explicar que hi ha activitats parroquials que estan íntimament lligades al normal funcionament de les escoles, que justament han aturat la seva activitat. El coronavirus ha comportat «una aturada forta de les activitats par-roquials, la més visible de les quals és la suspensió de les misses, però també de grups de catequesi, d'adults de pregàries».

A banda d'això segueixen les consignes del bisbat de Solsona, el que els pertoca. D'aquí la decisió de deixar tres església obertes de l'àrea que depèn de l'anomenada Unitat Parroquial de Berga, que aplega 19 parròquies de la comarca i és la més gran. Les esglésies són les dues esmentades de Berga més la de la Nou.

Marc Majà va dir que «si hi ha alguna persona que necessita alguna cosa que té veure amb el servei religiós, en principi també ens pot contactar i es valorarà el que es fa sempre amb la responsabilitat de no contagiar ningú i tampoc ser contagiats». Maijà diu que a hores d'ara ja s'està oferint assistència telefònica a malalts o persones vulnerables confinades que «estan espantades, i els donem consol».

El rector de Berga manifesta que l'episodi actual «ens obliga a reinventar-nos i a valorar viure l'espiritualitat des de casa», alhora que es proposa seguir les misses per la televisió o a les xarxes.

Enterraments al cementiri

La suspensió de les misses ha fet que els enterraments es facin directament als cementiris. Així va passar dissabte a Avià i a Berga, en sengles funerals. El capellà fa un petits respons al cementiri on es fa la cerimònia d'enterrament. Marc Majà explica que «m'ha sorprès que la gent està molt conscienciada i ha rebut bé la mesura. Es tendeix a la prudència i s'ha valorat que hi ha menys risc de contagi fent els enterraments a l'aire lliure, cosa que permet mantenir una distància prudencial entre els aqsssitents i dient una pregària abans del sepeli.

Segons ha explicat a Regió7 Roger Cortina, estudiós de temes berguedans, la darrera vegada que es van fer enterraments als cementiri sense missa va ser el 1854 en l'epidèmia del còlera.