17 de març de 2020
17.03.2020

Una quietud exemplar

16.03.2020 | 23:25

Ahir al matí a Calders gairebé només s'hi sentien els pardals, algun gall fora d'hores i la remor d'un tractor llunyà. De tant en tant també bordava un gos afònic, resguardat des del seu balcó. Tot i així, el que més s'hi podia trobar era silenci. Fins i tot els que feien obres al carrer Catalunya semblava que anessin amb compte per no trencar-lo.

Calders té forma allargassada, de bumerang, i ahir era possible creuar-lo sense trobar-s'hi una ànima. Al terra del pati de l'escola s'hi havien quedat els rasclets de colors dels més petits. A la cartellera, un full a punt de despenjar-se anunciant una excursió de l'associació de la gent gran al sincrotró de Cerdanyola que ja deu estar cancel·lada. A la porta de l'església, el rector avisava amb una nota que les misses han quedat suspeses.

El poble està decorat amb llaços grocs cada vegada més descolorits. A la rotonda de l'entrada encara hi queda el cartell d'una campanya electoral pretèrita on diu «Tornarem més forts». Podria ser un lema per a aquesta quarantena.

Els del restaurant Soldevila també han tancat, amb un altre lema: # joemquedoacasa.


Un jardiner astronauta

Qui treballava tranquil era un operari que tallava gespa equipat com un astronauta. Portava màscara, casc, guants i unes sabates que el protegien del virus i de moltes altres amenaces.

L'única llum que feia pampallugues era la de la creu de l'exterior de la farmàcia. Un camió hi arribava carregat, el transportista amb mascareta. A dins també el rebien amb mascaretes. Al terra de la farmàcia hi han traçat unes línies blanques per marcar distàncies. A fora, un croquis perquè la gent sàpiga on col·locar-se.

Els que també atenien amb guants i mascareta eren els del forn de Cal Tià. Un cartell a fora advertia que hi entressin quatre persones com a màxim. De coca n'hi havia.

Parant l'orella amb atenció es podia sentir els que feien bricolatge a casa i les criatures jugant als patis interiors. Un parell d'adolescents s'esbargien al camp de futbol. Un feia de porter i l'altre xutava, i viceversa. Un corredor vestit amb malles sortia de casa amb cara de sospitós, mirant a banda i banda abans d'entrar bosc endins. En devia tenir ganes, el vent gèlid i el plugim convidava a deixar-ho estar per no agafar un constipat dels de tota la vida.


Grup de WhatsApp i voluntàries

Vistes les circumstàncies, al poble hi acaba de néixer una xarxa de voluntariat. Són sobretot dones i s'ofereixen a les persones que necessiten ajuda per anar a comprar o rebre medicaments. S'organitzen a través d'un grup de Whats-App on ja hi ha una trentena de persones. Han repartit fullets per les cases amb els seus telèfons.

La tendresa quan fa falta, tan senzilla i tan extraordinària.

Al carrer Manresa hi penja una auca on una gent balla sardana mentre miren al cel, com si s'ho passessin bé mentre en veritat pensen en la feina. Al text hi diu: «és el poble de Calders molt alegre i saludable, perquè sempre hi toca el sol i no li manquen bons aires». Bons aires. Avui en dia, i si ets un poble, és el millor que et poden dir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit