19 de març de 2020
19.03.2020

opinió

19.03.2020 | 00:00

Si poseu a Google les paraules «frases» i «crisis» en trobareu unes quantes. En reprodueixo tres. A Einstein se li atribueix la que diu que «les crisis són necessàries perquè la societat avanci. Només en moment de crisi sorgeixen les grans ments». Fidel Castro definia que «sense crisis no hi ha canvis, sense crisis no es formen les consciències. Un dia de crisi forma més consciència que 10 anys de pas del temps, que 10 anys sense crisis». I una darrera, de la qual no he trobat autor: «En temps de crisi, uns ploren i els altres venen mocadors». Resumint molt matusserament l'evidència: les crisis generen canvis. En aquests moments en tenim una, de crisi, i gran. De salut i econòmica. No sé si en sortirà res de positiu, però el que sí que me n'adono és que les crisis trenquen dogmes i destapen vergonyes. La crisi econòmica de final de la dècada passada, per exemple, va evidenciar que, fins llavors, les administracions s'havien habituat a allargar molt més el braç que la màniga. Que podien ajustar-se sense recular. L'actual, que els mandataris poden reunir-se, debatre i acordar decisions transcendentals, sense necessitat de cimeres pomposes de factures milionaris per a l'erari públic, desplaçaments d'enormes costos econòmics i mediambientals. Amb unes pantalletes n'hi ha prou. Qui no es consola és perquè no vol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit