20 de març de 2020
20.03.2020

«És molt dur, més que cap altra crisi que hagi gestionat»

Joan Miquel Carbonell ha estat al capdavant de la crisi de l'Hospital d'Igualada

20.03.2020 | 12:44
Joan Miquel Carbonell

«Mai hauria imaginat que podria viure una situació com aquesta. Fa més de 30 anys que em dedico a la gestió d'un centre de salut, he passat moltes situacions de crisi, molts problemes, però mai, mai, una situació com aquesta». Aquestes són les paraules de Joan Miquel Carbonell, director assistencial del Consorci Sanitari de l'Anoia (Hospital d'Igualada), qui està comandant una gestió de crisi mai viscuda. D'una plantilla de 800 persones, 250 estan o bé malalts per contagi de la Covid-19 o bé a casa en quarantena.

Els primers casos de coronavirus van ser el 9 de març. Com explicaria la situació viscuda?

És una situació molt dura. Tenim dues crisis greus que ens coincideixen al mateix temps, una la de la Covid-19, que ens ha afectat de manera molt important, i una altra, també molt greu, que és que tenim 250 professionals confinats i això ens destrossa una plantilla que és d'uns 800 treballadors.

Han hagut de prendre mesures molt dràstiques?

Tenim consultes externes tancada, i professionals que fan visites telemàtiques, també hem tancat l'activitat quirúrgica, entre d'altres. Mantenim operativa la zona d'urgències i la sala de parts, però tenim una part important dels 200 llits tancats, i a l'UCI, on tindríem capacitat per a 16 persones, en aquests moments està limitat a 10. A l'UCI no tenim més professionals. A l'àrea d'hemodiàlisis estem treballant al 70%, amb restriccions. Intentarem que dilluns que ve puguem recuperar aquest servei al 100%.

El brot de l'Anoia ha estat molt virulent.

La castanya que ens ha donat ha estat forta a la comarca de l'Anoia. A l'hospital tothom està fent tot el que pot i molt més. El personal que treballa, tot, metges, infermeria, administració, manteniment, neteja... tothom està donant el 200%. L'afectació en el personal ha estat el nostre punt feble. Ahir (dimecres) encara hi havia positius entre el personal.

A part de la manca evident de mans per fer la feina hi ha una afectació anímica del personal? Dos sanitaris de l'hospital han tingut una afectació greu i són de les persones ingressades a l'UCI.

Sí. És dur. Dins el problema que tenim, aquestes dues persones podríem dir que han experimentat una lleugera millora. No han empitjorat en les darreres hores, i a mesura que passen les hores es guanya temps per a la recuperació. Ara fa 3 i 4 dies que són a l'UCI. És una situació molt dura per als companys, perquè aquí ens coneixem tots. És un hospital petit, on hi ha molts llaços familiars, parelles que hi treballen tots dos, familiars...

Em diu que tenen molts problemes de personal, però van fer una crida per demanar professionals i als periodistes se'ns ha dit que havien rebuts moltes mostres de solidaritat i disponibilitat per venir a treballar a l'hospital?

Hem rebut més de 450 propostes. Avui encara en rebíem, 6 o 7 més aquest matí (ahir, dijous). La resposta ha estat molt positiva, però ara hem hagut de fer el filtratge. De totes les propostes, de moment tenim una vintena de metges i infermeres que els incorporarem a l'àrea assistencial. Un dels problemes és que a l'UCI només podem obrir 10 llits d'un total de 16 per manca de metges especialistes. Si recuperem personal ens farem forts i podrem afrontar la crisi del coronavirus.

Com s'explica que si es va detectar el primer cas, el número 1 de la cadena, en un hospital no s'hagi aturat la propagació?

Ha estat una propagació molt ràpida. El 15 de febrer vam preveure un pla amb 3 fases d'activació. El dia 7 i 8 van arribar els primers pacients, el 9 vam activar la fase 1, i els dos dies següents, la 2 i la 3. Va ser tot molt ràpid. Els dilluns vam enviar tots els estudiants a casa i també els immunodeprimits entre el personal. El dimarts 10 vam reorganitzar tota l'assistència, i l'endemà vam aplicar la fase més dura i vam prohibir que els ingressats rebessin la visita dels familiars.

Des de fora i desconeixent l'evolució del virus, hi ha una pregunta que vostè també s'haurà fet tots aquests dies: Què podien haver fet per evitar que un hospital tingui tants casos de positius?

L'Agència Catalana de Salut Pública farà una anàlisi de la situació per veure què ha passat. Hi va haver algun tipus de creuament de professionals. Però tots els casos s'han reportat al Servei de vigilància epidemiològica. També hem de considerar que quan hi va haver el primer cas teníem en compte si hi havia hagut algun possible contacte amb la zona de la Xina, però quan ens van arribar els casos encara no teníem Itàlia com a font de contacte comunitari. [El brot d'Igualada podia tenir aquesta procedència]. El primer ingrés d'una persona va venir seguit d'altres membres de la mateixa família. A partir d'aquí ja van veure que podia ser un brot important.

Es va escapar el control del brot?

Això és el que es podria pensar, però s'ha de tenir en compte que la malaltia té un període d'incubació de 14 dies. Tens mocs, una mica de tos i no li dones importància, i en aquest temps ja es pot transmetre el virus.

Em deia que no ho havia vist mai. Quina previsió fa de futur?

És cert, no ho havia vist mai. He gestionat altres crisis espectaculars, i com aquesta, cap, però amb diferència sobre les altres. No és només un impacte sanitari, és també un impacte social. A més a més, en els propers dies continuarem sumant positius i seguirà augmentant la manca de recursos.

Tenen material suficient?

De mascaretes i de material bàsic tenim el que necessitem. Anem al dia. A final de setmana en tindrem més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit