La setmana passada no va ser fàcil. No ho va ser per als ciutadans en general, per als que han patit el contagi del coronavirus, els seus familiars o els qui lluiten directament contra les seves conseqüències, ni tampoc per al Govern espanyol i la resta d'institucions de l'Estat. Entre aquests, la Corona. Felip VI es va dirigir als ciutadans i ho va fer per fer una crida a la unitat davant la pandèmia i apel·lar a l'esperança. Va ser el segon missatge de Felip VI solemne en gairebé sis anys de regnat -el primer va ser en els dies de més tensió del desafiament independentista-, el que certifica la lògica preocupació del monarca per la situació que provoca la Covid-19. Però a aquesta preocupació s'hi afegeix la que comporta la decisió que va anunciar el diumenge dia 16: renunciarà a l'herència del seu pare i li retira l'assignació pressupostària que rebia fins ara.

Aquesta va ser la seva resposta de l'actual rei d'Espanya a les informacions relatives al fet que era possible beneficiari de dues fundacions de Suïssa vinculades al seu pare, una d'elles mitjançant la qual suposadament l'anterior cap de l'Estat hauria obtingut una comissió de 100 milions de dòlars d'Aràbia Saudita. L'anunci va provocar una onada d'adhesions i censures no només circumscrites a la decisió en si, sinó a la monarquia com a institució.

El Partit Popular, Vox i Ciutadans van sortir en defensa del rei per l'exemplaritat que creuen que emana d'aquesta resposta, però els partits nacionalistes i independentistes, així com Unides Podem, van criticar durament el monarca, i alguns d'ells van interpretar que el comunicat de la Zarzuela evidencia l'existència d'aquesta fortuna de Joan Carles de Borbó a Suïssa i que el seu fill la coneixia almenys des de fa un any.

Iglesias avala les cassolades

Si el cap de l'executiu va donar suport a Felip VI per les seves decisions «necessàries i coherents», el seu vicepresident Pablo Iglesias va avalar la llibertat d'expressió que, segons el seu parer, suposa una altra acció derivada de tots aquests fets: les cassolades en protesta pels presumptes negocis opacs del rei emèrit.

No obstant això, Unides Podem no es va adherir a la nova petició registrada al Congrés per ERC, Junts per Catalunya, PNB, CUP, Bildu, BNG i Compromís per crear una comissió d'investigació sobre aquestes presumptes irregularitats fiscals. En tot cas, això no va impedir que, per boca de Pablo Echenique, aquest partit se sumés a les crítiques a la monarquia espanyola per part d'alguns portaveus d'aquestes formacions aprofitant les seves intervencions en el ple de Congrés davant el qual va comparèixer el líder Pedro Sánchez per informar de l'estat d'alarma.