Maria Trullols, germana Vedruna, fins fa quatre anys responsable de l'escola del mateix nom de Manresa, va morir ahir a l'Hospital General de Vic. Problemes respiratoris que els darrers dies de la setmana passada l'havien fet ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) han estat la causa de la mort. El decés va tenir lloc ahir a la tarda, a Vic, i en el moment de tancar l'edició no es va poder assegurar que es tractés d'un cas de coronavirus.

La comunitat Vedruna va tenir ahir un dia de dol, amb la mort al matí d'una altra germana, Joaquima Surallés, de 98 anys, que també residia a Manresa, i que feia 75 anys que era monja vedruna. Les dues morts han deixat «molt trasbalsat» l'equip directiu de l'escola, els mestres i el personal administratius i de serveis, i òbviament, la mateixa comunitat.

Trullols era una monja activa, durant molts anys la màxima responsable de l'escola Vedruna de Manresa. Era psicopedagoga, havia estat mestra i directora de l'escola de Manresa i actualment era la coordinadora de la comunitat, que havia esdevingut els darrers anys un centre per a l'atenció de les germanes més grans de la part central del país.

Era incansable, fins i tot en èpoques en què un càncer la va obligar a aturar les iniciatives que anava empenyent. A part de l'atenció a la comunitat de Manresa, Trullols tenia una especial debilitat per Montserrat. A les cel·les i en els hàbits de la comunitat benedictina hi trobava sempre un punt per a la reflexió i el tornar a acumular energia. Com ella deia sovint, «és el meu refugi espiritual». Trullols va tenir una primera etapa a Manresa a l'antiga escola que les Vedrunes (o Carmelites) tenien als Infants, però va ser la cara és carismàtica de la comunitat religiosa a partir de la inauguració de la nova escola, al carrer Santa Joaquima de Vedruna, al nord de la ciutat.

Es va estrenar com a mestra a l'escola dels Infants. Havia nascut l'any 1944. Va tenir una infantesa marcada per l'absència dels pares. Va néixer el 3 de març del 1944, a l'Espluga de Francolí, on encara ara mantenia lligams d'amistat. Tenia, doncs, 76 anys. Un any després de néixer va perdre la mare. Tenia dos germans, i per la desaparició de la mare els van separar entre familiars. Ella va créixer amb uns oncles a Barcelona. No en tenia gaire bon record. En una entrevista a aquest diari el 2017 deia que «no es van preocupar gaire de mi». Més que un retret era una descripció de la crua realitat d'una post-guerra passada «amb molta gana», com recordava.

Va arribar a Manresa quan tenia 25 anys. Una mestra acabada de graduar que va arribar a una comunitat on no es va sentir a gust. Després de Manresa, va passar per diferents llocs fins a arribar a Bellpuig, on va deixar bona part de la seva dedicació com a religiosa i com a docent. Allà es va graduar, perquè la missió era anar a tancar el centre educatiu i ella va fer tot el contrari, fins i tot va caure en una depressió. Aleshores va ser quan va descobrir Montserrat. Va estar 49 anys al servei de l'educació. Després de dirigir l'escola Vedruna de Manresa unes quantes dècades, darrerament havia esdevingut la coordinadora de la comunitat.

Per la seva banda, Surallés va néixer a Terrassa el 1921, va entrar a la Congregació de les Carmelites de la Caritat de Santa Joaquima el 24 de febrer de 1945, avui fa 75 anys. Va estudair a Vic i després, com a primera destinació, va arribar a Manresa, on va fer professió perpètua. A la Congregació de les Vedrunes, va ser mestra a les comunitats de Manresa, Falset, Sant Boi i Vilafranca.

Ni en un cas ni en l'altre no es podrà fer cap funeral per les dues religioses, ja que no estan permesos per la pandèmia de coronavirus.