27 de març de 2020
27.03.2020
Regió7

OPINIÓ | El primer Corpus sense Patum des del 1938

Les fams, les sequeres, el mal estat de les arques municipals i –sobretot– les guerres han estat tradicionalment els enemics més ferotges de la festa

26.03.2020 | 23:48
Salts de la Patum, l'any passat |

Són pocs els fets i els elements capaços d'evitar que els berguedans celebrem la Patum o en suspenguem alguna part. Amb tot, però, al llarg de la centenària història de la nostra festa trobem diverses anul·lacions d'actes patumaires i alguns Corpus en què Berga no ha celebrat la seva Patum.

Entre els actes puntuals cancel·lats o aplaçats, majoritàriament per la pluja, hi trobem la sortida del tabal del 1927, la passada del dimecres al migdia del 1933, la Patum de lluïment del diumenge dels anys 1827 i 1928, i diversos salts de la passada de dimecres al vespre del 1964. El darrer any en què malauradament es va suspendre algun acte de la festa fou el 2005, quan, arrel de l'assassinat de Pep Isanta, es van anul·lar els actes patumaires del dissabte i es van alterar de forma significativa els del diumenge.

Pel que fa a suspensions totals de la Patum, les fams, les sequeres, el mal estat de les arques municipals i –sobretot– les guerres han estat tradicionalment els enemics més ferotges de la nostra festa. Així doncs, sembla que no hi hagué Patum l'any 1655 a causa de l'ocupació francesa de Berga durant la guerra dels Segadors; ni entre el 1714 i el 1720, en la immediata postguerra de la guerra de Successió. I sabem de segur que no se'n feu els anys 1794 i 1795, durant la Guerra Gran; del 1808 al 1813, per culpa de la guerra del Francès; el 1822 i el 1823, a causa de les lluites entre liberals i absolutistes durant el trienni liberal; el 1829; entre el 1834 i el 1837, en el marc de la guerra dels Set Anys, i el 1873, durant la tercera guerra Carlina. Els darrers corpus sense Patum foren els del 1937 i 1938, en plena guerra civil espanyola.

Menció a part mereix la Patum del 1735, quan, a causa de les epidèmies que assolaren l'aleshores vila de Berga, la festa es va suspendre quan ja estava tot a punt. A la factura dels fuets d'aquell any podem llegir que es van pagar un total de 12 lliures per la seva confecció, «los quals quedan en la Casa de la Vila per haverse determinat després de fets los cuets, no es fes la bulla del Corpus per la epidèmia de las enfermedats que patian los habitants de esta Vila».

No sabem quines foren aquestes malalties, però la cosa va anar per llarg, ja que, el dia 15 de juliol, l'Ajuntament feu anar a buscar el doctor Pla a Solsona per la «constel·lació de malatias que pateix esta vila», i va pagar 16 lliures i 16 sous al doctor Francesc Bonells per l'atenció de malalts, ja que el doctor Cristòfol Sastre també havia caigut malalt. Dies més tard, el 26 de juliol, fou baixada en processó la imatge de la Mare de Déu de Queralt i col·locada a l'altar major de la parròquia per demanar-li remei per les «enfermedades contagiosas que afligían a la población».

Desitgem que la situació actual millori aviat i que no haguem d'afegir una data més a aquesta curta però dissortada relació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit