Els països de la Unió Europea (UE) van demostrar una vegada més la seva incapacitat per actuar amb contundència, coordinació i solidaritat enfront de la crisi econòmica del coronavirus, en una nova cimera de líders celebrada dijous per videoconferència, malgrat la pressió d'Itàlia i Espanya per adoptar mesures més ambicioses.

Amb les economies en caiguda lliure i milers de persones engrossint les llistes de l'atur, el club comunitari apareix dividit entre els Estats del Nord, partidaris de l'austeritat i fins al moment menys afectats pel brot de la Covid-19, i els del Sud, que amb més casos de la malaltia i uns comptes menys sanejats advoquen per compartir els costos de la crisi i emetre deute de manera conjunta en l'eurozona mitjançant els anomenats coronabons. Per tant, ressorgeix la bretxa entre Nord i Sud que va protagonitzar l'última crisi financera.

Davant aquest escenari, dijous els mandataris no van aconseguir pactar noves mesures i després que Itàlia i Espanya es plantessin per reclamar una acció econòmica europea més decidida, els líders van demanar a l'Eurogrup -els seus ministres d'Economia i Finances- presentar en dues setmanes noves propostes per respondre a la crisi. La solució es retarda almenys catorze dies.

«Convidem l'Eurogrup a presentar propostes en dues setmanes. Aquestes propostes hauran de tenir en compte la naturalesa sense precedents del xoc de la Covid-19 que afecta tots els nostres països», diu la declaració conjunta aprovada pels líders després d'una cimera de més de sis hores.

Des del centre d'estudis Bruegel, l'investigador Grégory Claeys no dubta a qualificar el resultat de la trobada de «desastre total» i lamenta que els líders estiguessin reunits tant de temps per pactar un text «realment imprecís» que trasllada a l'Eurogrup la responsabilitat de buscar mesures «sense donar cap orientació»

Els dirigents no van donar llum verd al fet que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) -el fons de rescat de l'eurozona- concedeixi préstecs enfront del coronavirus, malgrat que l'Eurogrup d'aquesta setmana havia considerat que existia «un ampli suport» per a aquesta opció. Els ministres de Finances havien advocat dimarts per crear una línia de finançament específic per a la pandèmia canalitzada pel MEDE, que compta amb 410.000 milions d'euros en capacitat de préstec. Aquesta línia estaria oberta a tots els països i permetria atorgar als que ho sol·licitessin fons per fins al 2% del seu PIB amb certes condicions.

Amb tot, el punt en el qual les posicions dels Estats es troben més allunyades és el dels coronabons. Aquesta eina, similar als eurobons que es van plantejar i van descartar com a solució a la crisi financera el 2011, és rebutjada per Alemanya, Holanda o Àustria per suposar la mutualització del deute i els seus riscos entre els socis comunitaris.

Per contra, nou països -Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Irlanda, Grècia, Eslovènia i Luxemburg- reclamen aquestes emissions argumentant que aquesta crisi ha estat provocada per una causa externa i afecta tots els països, la qual cosa no va ser el cas el 2008.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va assegurar després de la cimera que els coronabons no són una «opció compartida» pel seu país ni per altres Estats membres, i va instar a «avaluar tots els instruments» amb què ja compta la Unió Europea.