Comença el qüestionat horari d'estiu, que durarà fins a final d'octubre

Les primeres disposicions de l'horari d'estiu es van adoptar a Europa el 1980, i amb l'aprovació l'any 2000 d'aquesta directiva comunitària es va fixar l'inici de l'horari d'estiu l'últim diumenge de març i la seva finalització la matinada de l'últim diumenge d'octubre. L'any 2018, el conjunt de la UE es va plantejar la proposta d'eliminar el canvi d'hora i es va iniciar un procés que considerava suprimir aquest canvi l'any 2019, però els llavors 28 van considerar que la iniciativa era prematura i es va ajornar la decisió fins a l'any 2021. Ara el canvi d'hora està subjecte a un estudi en els diferents països després que la Comissió Europea realitzés l'any 2018 una consulta pública en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que hi van participar es van mostrar a favor de suprimir els canvis d'hora. A Espanya, fa un any el Consell de Ministres del 22 de març, la llavors portaveu del Govern i ministra d'Educació, Isabel Celaá, va avançar que es mantindria el fus horari i el canvi d'hora estacional mentre es reflexionava fins a l'any 2021. El canvi horari té com a objectiu aprofitar millor la llum solar a la tarda, és obligatori i sempre es produeix en les mateixes dates i hores en el conjunt de la Unió Europea. La Comissió Europea considera que el consum d'energia no és l'únic aspecte positiu, sinó que també subratlla altres impactes sobre sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat viària, les condicions de treball, les maneres de vida, la salut, el turisme i l'oci. El canvi d'hora es remunta a la dècada dels 70, amb la primera crisi del petroli, i des del 1981 s'aplica com a directiva que es renovava cada quatre anys fins a l'aprovació, el gener del 2001, de la Novena Directiva del Parlament Europeu i el Consell de la Unió, que estableix el canvi amb caràcter indefinit.

Debat entre col·lectius socials

El canvi d'hora genera un ampli debat en diversos col·lectius socials, i en els últims anys s'han fet informes que tenen en compte no només aspectes relacionats amb el possible estalvi d'energia, sinó també altres qüestions relacionades amb la necessitat d'harmonització d'horaris, la seguretat viària, les condicions de treball i les repercussions sobre la salut, entre altres.

Aquests informes coincideixen a assenyalar que els beneficis del canvi d'hora no semblen determinants. L'agost del 2018, i a sol·licitud del Consell de Ministres, es va crear un estudi per mitjà d'un comitè d'experts del qual formen part professionals de tots els sectors involucrats per analitzar els factors a favor i en contra del canvi horari, així com l'impacte que tindria la decisió d'adoptar de manera permanent una de les dues alternatives horàries.

El Centre de Recerques Sociològiques (CIS) va dur a terme el novembre passat una enquesta en la qual el 65% dels participants es va manifestar a favor de romandre en l'horari d'estiu. Així mateix, la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu va fer un informe en el qual es puntualitza que, si bé els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis, aquests són marginals i no hi ha certesa que es produeixin en tots els estats membre. Davant els que obtenen estalvis, hi ha els països que poden veure's afectats per un augment del consum d'energia. L'informe també indica que pot haver-hi estalvi en il·luminació, però que no és tan obvi que passi el mateix en calefacció. A més, segons van indicar els experts, els resultats són difícils d'interpretar ja que estan molt influenciats per factors externs com ara la climatologia.