En ple confinament de professors i alumnes a casa des del 13 de març pel coronavirus, diversos centres educatius de les comarques centrals han convertit les escoles presencials en escoles on-line en qüestió de dies per mirar que els alumnes no es despengin a mig curs, tot i que la matèria no és avaluable. Skype, YouTube, Meet, i un ventall de plataformes, serveixen d'eina de contacte virtual entre professors i alumnes, conscients que no es pot oferir el contingut amb les condicions que caldria, però que cal acostar-s'hi el màxim, perquè el confinament no són dies de vacances.
A l'acadèmia Aurea7 de Manresa, un centre de formació d'adults i d'activitats extraescolars per a joves i infants, des del 16 de març fan les classes a través de Skype. S'hi fan idiomes, i preparen estudiants per a la selectivitat, per a la Prova d'Aptitud Personal per entrar a Educació Infantil i Primària, per accedir a un grau superior i mitjà i per completar l'ESO. Una de les alumnes, la manresana Sara Suárez, es prepara per a la selectivitat i fa classe dilluns i dimarts d'Economia d'empresa i Geografia. Des que va tancar l'acadèmia, no li han suspès cap classe i les ha pogut fer en el mateix horari que abans.
Els professors imparteixen la lliçó virtualment, amb apunts i presentacions que projecten per tal que els alumnes els puguin veure a través de les seves pantalles. També a la inversa, els alumnes han de mostrar als docents els fulls amb què treballen i els exercicis que fan. «És complicat perquè hem d'anar enfocant els apunts perquè ho vegi el professor, i quan som més d'un a la videotrucada a vegades parlem alhora i no ens sentim bé... La temàtica és la mateixa però el ritme és molt més lent que a les classes presencials», apunta Suárez, de 27 anys. Ha cursat el grau superior d'Integració Social a l'institut Guillem Catà de Manresa i ara s'està preparant per a la selectivitat amb Aurea7 per pujar la nota global de les proves i garantir-se l'accés a la universitat pública, on vol estudiar Educació Social.
En horari habitual
Una altra acadèmia que ha intensificat aquests dies l'ús de la nova tecnologia per fer un segiment del curs és l'escola Montserrat de Sant Vicenç, on només es fan cicles formatius amb uns 200 alumnes, i amb la peculiaritat que s'intenta funcionar des de casa amb el mateix horari que es feia a l'escola, de manera que els grups del matí treballen de 8 a 2/4 de 2, i els de la tarda ho fan de 3 a 2/4 de 9, amb l'objectiu «que els alumnes estiguin actius i no perdin el ritme», apunta el director del centre, Dani Mauriz. Això vol dir que se segueix una agenda que els alumnes ja coneixen prèviament, «perquè se'ls comunica què faran l'endemà i com ho treballaran».
Malgrat aquest horari, l'escola és conscient que «és un treball que es fa des de casa i alguns dels alumnes han de tenir cura dels fills», apunta Mauriz. Per això no s'ha de fer un seguiment estricte de les matèries, i sovint els professors combinen les videoconferències en què es pot connectar tota la classe al mateix temps i es mostra un Excel o un PowerPoint, i l'enregistrament de vídeos que es pengen a la xarxa a través de Google Drive perquè l'alumne els miri quan vulgui. «No podem garantir, ni tampoc ho pretenem, que tothom estigui a tothora connectat», sinó que es pugui organitzar a la seva manera; «l'important és que ningú no perdi el fil», insisteix Mauriz. A més, i tenint en compte que l'avaluació queda al marge, «donem màniga ampla, i els posem exercicis per Moodle que després corregim, però mirem que no tinguin cap sobrecàrrega».
Els instituts de Manresa també estan apostant pels estudis en línia, malgrat que no poden dur a terme activitats i proves avaluables per no fomentar la bretxa tecnològica entre els alumnes. Al Guillem Catà, per exemple, utilitzen una plataforma virtual que ja tenien creada per compartir material acadèmic i com a via de comunicació entre professorat i alumnes. Ara, davant la impossibilitat de fer classes presencials, hi pengen feina per als estudiants setmanalment, que els serveix per portar un control del seu nivell. El centre ha creat un curs nou per a cada grup, tant de secundària com de batxillerat i cicles formatius, i comparteix material lectiu adient per a cada perfil d'alumnes.
També a infantil i primària
Més enllà de les acadèmies i instituts, a infantil i primària també es valen de l'ensenyament virtual. A l'escola Pia de Moià, on hi ha matriculats uns 180 alumnes des de la llar d'infants fins a 6è de primària, els recursos utilitzats són molt similars, però l'organització és lleugeramet diferent perquè s'adapta a cada franja d'edat. Les classes en directe es limiten als alumnes de cicle superior, que fan classes virtuals a través de Google Drive, en què tots es poden connectar a la vegada, i en què també es poden penjar enllaços de vídeos, o continguts en PDF o en Word..., «i hi ha feedback directe entre alumnes i professors», explica la directora, Giannina Aztarain.
De fet, és un sistema que l'escola ja utilitzava abans del confinament, de manera que «els alumnes ja hi estan acostumats i ens ha anat molt bé». En canvi, amb els més petits, «també vam valorar de fer classes en directe però ho vam descartar per poder donar més llibertat a les famílies». S'ha optat per les classes enregistrades, que després es pengen al canal privat que l'escola té per a les famílies a YouTube, «i d'aquesta manera els donem flexibilitat per treballar», perquè «cada una té la seva particularitat», i els exercicis o les fitxes per omplir es poden enviar per correu electrònic. A més, després l'escola recull els inputs que les mateixes famílies fan arribar per correu electrònic sobre aquests continguts i en funció d'això s'adequen els següents.
Per no saturar els alumnes, en aquesta escola se solen donar tres feines cada dos dies, una de llengua, una de matemàtiques i una altra de caire més lúdic, «des de música fins a experiments o coneixement del medi», diu Aztarain, i sempre adaptat al nivell de cada curs. A més, «procurem que siguin feines que puguin fer amb els recursos que tenen a casa».
Pel que fa a la llar d'infants, també s'enregistren vídeos, que van molt adreçats als pares perquè «aquests alumnes no són autònoms», diu Aztarain, i amb els vídeos se'ls vol proporcionar idees i material per treballar amb els fills «per facilitar-los la feina i que no hagin de recórrer tant a la seva pròpia inventiva».
L'escola Paidos de Sant Fruitós és un altre exemple on l'ús de la tecnologia s'aplica aquests dies de confinament. «Des del primer moment vam tenir clar que calia mantenir el contacte amb l'alumnat i que amb les eines habituals que tenim a l'escola, com la intranet, ho podríem aconseguir», explica el director del centre, Jordi Costa.
Com a la resta de centres, a l'escola Paidos es fa feina no obligatòria, «i moltes activitats es plantegen en format de reptes, gamificació, jocs i qüestionaris». Per als més grans s'aprofiten les videoconferències per resoldre dubtes, i de cara als petits s'aprofita per parlar-hi.
