Estar-se a casa. En una habitació aïllat. Amb seguiment mèdic a través del telèfon. Generalment una o dues trucades al dia per saber com evoluciona i si té febre. És el que recomanen els metges de primària quan els arriba un cas sospitós de coronavirus. Si no és pacient de risc o es tem per la seva vida, es quedarà a casa abans d'anar a l'hospital, un hospital on si s'hi truca avisen que és millor no anar-hi. No es fa el test per assegurar que té la malaltia, ni tampoc cap recomanació especial als qui conviuen amb la persona malalta tret d'evitar al màxim el contacte. Però com que això és impossible, senzillament aconsellen prendre mesures de precaució com mascaretes, que ja no es troben enlloc. Són malalts invisibles de la Covid-19 que, davant la manca de control per part de Salut, fa que els contagis es multipliquin malgrat les mesures de confinament o estats d'alarma.

Casos pràctics i reals. Un home i una dona que passen dels 80 anys i veïns de poblacions del Bages presenten símptomes del coronavirus. Hi ha un percentatge altíssim que tinguin la malaltia, i quan es truca al metge aconsella això, el confinament en una habitació de casa seva. Aconsella que, si no és indispensable, no vagin a l'hospital i que en faran un seguiment diari per via telefònica per saber-ne l'evolució. La medicació es basa a tractar símptomes com la febre. És a dir: paracetamol.

No es fan proves

Si es demana per fer la prova que confirmi o no que hi ha coronavirus entremig, la resposta és que de moment no.

Segons el darrer protocol de Salut, la prova només s'efectua a aquelles persones que tenen un quadre clínic d'infecció respiratòria aguda que es troba en un centre hospitalitzat o bé que sigui un professional sanitari o d'altres serveis considerats essencials. O sigui, que hi pot haver una persona amb coronavirus a casa i ningú no ho sabrà del cert.

A partir d'aquí les recomanacions que es fan a la família són aïllar el possible malalt, que ningú, ni les autoritats sanitàries saben si és una grip o un coronavirus, ni tampoc ningú no diu a la família què cal fer. Tan sols els esmentats consells perquè hi hagi el mínim contacte possible amb els malalts.

Tampoc ningú no s'interessa pels qui conviuen i han conviscut amb una persona que té símptomes. Si han estat en contacte estret, i això vol dir des d'un punt de vista de salut pública si ha conviscut a menys de dos metres de distància durant més de 15 minuts en algun moment determinat, la qual cosa voldria dir que possiblement se li haurà encomanat fàcilment el virus, o bé si continua anant a treballar o surt al carrer a fer qualsevol activitat. Comprar, per exemple. Aleshores la persona en qüestió es converteix en un potencial portador del virus a tot arreu on vagi. El que dèiem: malalts invisibles perquè no se'ls fa la prova, contagi a milers. Tot depèn de fer la prova o no. I en el cas que donés positiu, controlar mínimament l'entorn del malalt. Si això no es fa, no hi ha control, res no està endreçat, i tot queda en mans del sentit comú de cadascú.

Seguiment estricte

El president del Col·legi de Metges de Barcelona a la Catalunya Central, Jordi Aligué, considera que quan es va iniciar l'epidèmia encara hi havia la possibilitat de fer un control estricte dels contactes que havia tingut el malalt. Era, encara no fa 15 dies, quan Salut informava que els positius havien tingut contacte amb persones que havien viatjat a zones de risc, per exemple. La cadena de transmissió estava controlada. Ara ja no. «Hi ha tants casos, que, als que tenen símptomes lleus, no es fa la prova», assegura Aligué. «Això fa que qui hi hagi tingut un contacte pròxim hagi d'extremar les precaucions». Segons el seu punt de vista, cal «una consciència individual per evitar la propagació, i també col·lectiva».

Aligué estima que «queda lleig dir que el sistema falla. Però no hi ha prou recursos per poder fer les proves a tanta població com s'ha fet a països com Alemanya o Corea del Sud. S'estan fent esforços, però ha estat un problema».

El Col·legi de Metges de Barcelona ha demanat en més d'una ocasió que és necessari aconseguir fer el màxim de testos diagnòstics. També s'hauria de tenir eines tecnològiques per a tota la població que haurien de permetre dissenyar confinaments selectius individuals o bé per zones.

De moment, però, no hi ha ni les eines. «Tot i que s'estan fent esforços, hi ha dificultats i tot ens va a contracorrent», diu Aligué. «L'òptim seria diagnosticar el màxim de gent possible», assegura. Això evitaria transmissions de la malaltia i poder tenir una visió general del que realment està passant. Es confirmaria la sospita que hi ha més portadors del coronavirus que els que s'anuncien oficialment.

Aligué recomana dur a terme les mesures higièniques bàsiques, sobretot rentar-se a consciència les mans amb aigua i sabó, i «sortir el menys possible al carrer. Si la corba baixa, millor, però no s'ha d'abaixar la guàrdia perquè no ho haurem solucionat. Cal mantenir les mesures de confinament i valorar la situació dia a dia perquè canvia constantment».