Ningú no ha gosat fer el que les autoritats xineses van fer a Wuhan, la zona zero de la crisi del coronavirus, on el confinament era tan total que els comitès veïnals portaven el menjar a casa i, en casos excepcionals, es permetia que un membre de la família baixés a llençar les escombraries. Cada país ha anat adaptant les mesures de reclusió en funció de l'augment del nombre d'infectats, però cap dels països occidentals ha arribat als nivells de la Xina, país al qual no li ha fet falta amenaçar amb sancions perquè la ciutadania fes cas.

Descomptant el gegant asiàtic, Espanya i Itàlia són els dos països amb les ordres de confinament més extenses, encara que amb diferències entre tots dos: al país transalpí, per exemple, fa més dies que estan tancats, però va tardar uns quants dies a prohibir el desplaçament a la segona residència, per exemple. També a França ha augmentat la severitat al cap dels dies, tot i que encara es permet sortir a fer esport, no com a Espanya. Tot i que, com a exemple de rectificació, hi ha el Regne Unit, que aquesta setmana ha decretat el confinament domiciliari, després de tancar escoles, bars i restaurants. Altres països com Alemanya i els EUA tampoc no arriben, ni de bon tros, a igualar el confinament espanyol.

Rússia també ha tardat a prendre mesures en ser el seu nombre de casos de contagis menor als de l'Europa occidental. Amb tot, Moscou, la ciutat més gran d'Europa, va posar ahir el rètol de tancat per vacances forçades per contenir l'epidèmia, i així, i durant nou dies, no es podrà treballar, anar al cinema, a la sauna o a un restaurant, ni fins i tot passejar per un parc. Als moscovites se'ls recomana quedar-se a casa i als russos no acostar-se a la capital.

A Espanya, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va descartar divendres permetre que els nens tinguin un permís especial per sortir al carrer en moments puntuals del dia durant el confinament, i en canvi s'està produint en altres països europeus.