Entre les moltes mesures que han aparegut per donar resposta a la situació actual hi torna a haver una absència que és constant. Són les persones que fan treball sexual, que sempre veuen vulnerats els seus drets laborals. És per això que, fa unes setmanes, es va obrir a Gofundme una campanya de micromecenatge per crear un fons d'emergència per a les més precàries.
N'hi ha que aquests dies han de seguir treballant. "N'hi ha d'altres, com la Vanessa, que es van aturar divendres 13 malgrat que hi ha clients que segueixen trucant-li". «El mes de febrer sol ser el més fluix. Aquesta situació ens ha descol·locat a totes», confessa.
Algunes noies atenen aquests dies amb mascareta, rentant-se les mans o evitant el contacte sexual directe. «Ens trobem amb homes que no volen fer servir mai preservatiu que ara es preocupen pel coronavirus. Hi ha molta hipocresia», explica.
Els més irrespectuosos solen ser els més joves, els que tenen entre 18 i 25 anys. Són també els que ara s'ho prenen més alegrement. «Preferim treballar per a persones més adultes».
Mares solteres
La Vanessa funciona de manera independent i amb precaució. Demana sempre preservatiu perquè diu que no està tan «pressionada» com altres companyes. «Les que anem per lliure potser tenim més cura dels temes d'higiene que en els llocs on són unes quantes i és més obert».
Treballa a Manresa, lluny de la seva família, que no en sap res. S'hi dedica des de fa uns quants anys, obligada per la pressió econòmica de ser mare soltera. No trobava una alternativa i sentia que no podia comptar amb els serveis socials. «Estan col·lapsats», sospira.
Complementa el sou amb una altra feina, però pateix per com afrontarà els rebuts del mes que ve. També la quota d'autònoms, que paga tot i que la seva feina no aparegui en cap llista. «Estaria bé una rebaixa en la quota, o que la poguéssim abonar més endavant. Entenc que hi hagi complicacions burocràtiques, però l'emergència és ara. Posar-se a treballar pot voler dir posar en risc la nostra salut i la de la gent que tenim al voltant».
Acompanyament sexual
Per afrontar-ho té suport psicològic. Hi ha una companya que fa anys que s'hi dedica amb qui pot parlar clar.
«El més important és la sororitat entre companyes, de persona a persona. No sempre la trobo, a vegades tampoc entre les feministes que demanen que es prohibeixi. És fàcil de dir-ho, però llavors, qui pagarà les meves factures? Preferiria que treballessin en positiu, donant suport. A Manresa no hi ha cap associació, però a Barcelona ens donen dossiers amb informació. És el meu cos i jo decideixo. A més, no vull que sigui per a tota la vida».
Demana el més elemental, respecte. «Encara que els homes paguin, nosaltres tenim cor, sentiments, dies bons i dolents? Som persones, com tothom».
