29 de març de 2020
29.03.2020
Regió7

«No notem els alumnes tristos, però sí molt nerviosos per no poder sortir de casa»

La generació del Fortnite i els mòbils no ha tingut gaires problemes per substituir les aules per les eines a distància

29.03.2020 | 00:02
Un nen conversa amb la seva classe des del menjador de casa seva

«Comencem. Apagueu els micros i anirem parlant d'un en un, que, si no, la resta de companys no us senten bé». Des de casa seva, el Marc, de 10 anys, rep les instruccions de la seva professora de l'escola Paidos de Sant Fruitós, que intenta posar ordre entre la vintena d'alumnes que s'han connectat a una videoconferència per fer alguns exercicis; avui, un bingo amb les taules de multiplicar; ahir, jeroglífics igualment matemàtics. Al seu costat, el seu germà de 6 anys també està conversant amb els seus companys de classe i la tutora, que els pregunta, sobretot, com es troben. Fa només 15 dies les dues posaven ordre a l'aula i tenien tots els nens i nenes cara a cara. Ara, amb el confinament, toca fer-ho a distància, també veient-se les cares, però amb una pantalla entremig. I darrere seu alguns pares despistats parlen per telèfon mòbil o criden.

«Volem que els nens i les nenes no perdin el contacte ni amb l'escola, ni amb el mestre, ni amb els companys», explica Ivan Pozo, cap d'estudis de Primària del Paidos i l'encarregat de coordinar l'ensenyament a distància del centre, que inclou tot l'alumnat des de 1r de primària fins a 4t d'ESO. Va ser, diu, una decisió presa a correcuita per l'equip directiu –Educació va dictar el tancament de les escoles un dijous per a l'endemà, divendres–, amb problemes tècnics a l'inici –«les primeres sessions van ser una mica caos», reconeix– i amb unes eines escollides també amb celeritat, però que dues setmanes després ja permeten que «els nens mantinguin una rutina diària, segueixin uns horaris i es distreguin una estona» de la molta que han de passar i passaran encara tancats a casa.

Cada dilluns, tot el professorat d'un mateix cicle aboca en una carpeta compartida al núvol el material i els deures per als alumnes. El tutor ho recopila, «comprova que no sigui ni massa ni massa poca», detalla Pozo, ho trasllada als alumnes a les 12 del migdia a través de la intranet de l'escola, i en els dies següents ho hauran d'anar treballant a casa i en les videoconferències. «No són continguts nous i orientem les activitats cap als reptes i la participació», remarca el cap d'estudis conscient que no tothom disposa de les eines per poder assistir a unes sessions que són opcionals. D'aquí que en moltes d'aquestes classes l'assistència se situï en dos terços de l'habitual. Precisament els dubtes que té ara mateix Educació sobre la taula a l'hora de decidir si el curs continua a totes els escoles de forma telemàtica si s'allarga gaire el confinament és que es produeixi una bretxa entre les famílies amb recursos tecnològics i les que no.

Meet, per a les videoconferències, Drive i Gmail –un correu per a cada alumne– són les eines bàsiques que ha escollit l'equip docent del Paidos, a les quals puntualment s'hi sumen altres aplicacions com Kahoot!, Quizizz i les càmeres dels telèfons mòbils. «El primer dia era la novetat, tothom cridava i mitja classe no es va poder connectar», relata Pozo. Però, a partir de la segona sessió, els menuts ja han entomat el repte, s'han fet seva la tecnologia i la utilitzen com si d'una reunió d'executius es tractés.

Aquest contacte constant permet que el tutor pugui percebre l'estat d'ànim dels menuts. «No els veigs tristos, però sí que noto en ells molt nerviosisme pel fet de no poder sortir de casa», assenyala Pozo. També assegura que han detectat que són molts els alumnes que ja estan connectats abans de l'hora prevista i que això denota que en tenen ganes i que ho esperen. No hi ha pantalla, però, que pugui substituir l'escalfor del contacte directe. «El de mestre és un treball molt físic i això ho estem trobant molt a faltar», remarca.

Amb tot, la nova situació requereix de noves idees i metodologies. Per exemple: una forma d'ensenyar la taula de multiplicar del 7 a distància i divertida? Llançar el repte als alumnes de recitar-la mentre tiren a l'aire un rotlle de paper de vàter a cada número i sense que aquest caigui a terra. I la taula del 8? Fent malabars. I els embarbussaments, per què no pronunciar-los mentre es renten les dents? Part d'aquest material gravat pels alumnes s'anirà recopilant en un bloc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit